Els resultats electorals del darrer cicle conviden a l'optimisme i a la confiança en les pròpies forces. S'ha superat el pas a l'oposició i la retirada de Jordi Pujol. Es governa a la capital del país i a la fortalesa socialista de la Diputació de Barcelona i s'ha guanyat a ciutats emblemàtiques com Girona, Reus, Mataró i Vilafranca per primera vegada, alhora que s'han recuperat ciutats com Igualada, Figueres, Vilanova i Olot. I finalment, després de més de 30 anys d'hegemonia socialista, la minoria més gran de diputats i diputades catalans a Madrid és nacionalista.

Tenim l'oposició sense nord i a la recerca de lideratges i alternatives. A Reus, totes les grans decisions es prengueren per enormes majories: tant el contingut de les ponències, com la nova direcció encapçalada per Artur Mas, Oriol Pujol i Josep Rull obtingueren el suport pràcticament unànime dels delegats. No podia ser d'una altra manera. Qui no podia de nosaltres estar content i satisfet aquell cap de setmana a Reus? Ningú.
Tenim motius de sobra per a evitar caure en el cofoisme, la manca de sentit crític i en l'endogàmia"
Ara bé, més enllà d'allò esdevingut aquells dies a Reus, a CDC cal ser molt conscient dels temps que vivim i en el període incert que estem travessant. Tot aquest poder que ens ha donat la gent ens ha de fer encara més responsables en el temps que vivim. Som dipositaris de moltes esperances de gent molt diversa; fins i tot de molts que no ens han votat.

Al país la situació és complexa i difícil. La crisi colpeja molt durament milers de famílies. S'han tancat negocis i s'ha perdut la feina o la casa. Massa homes de més 50 anys tenen enormes dificultats per tornar a trobar feina i  massa joves no tenen esperances de futur. El risc d'una enorme fractura social es palpa. I més quan les administracions públiques estan sotmeses a una necessària dieta d'aprimament, que repercuteix en els serveis públics de l'Estat del Benestar i no es contempla la recuperació de l'ocupació a curt termini

I l'amenaça de l'onada centralitzadora és palpable i afecta directament el nucli dur de l'autogovern per la via de l'asfíxia financera. No és nou, però és més perillós que mai. La proposta dels pressupostos generals que ha elaborat el Govern espanyol és una nova demostració, més brutal encara. S'incompleixen els manaments de l'Estatut en matèria d'inversions en infraestructures i l'Estat central decideix reduir el seu dèficit a càrrec de les transferències de recursos a les comunitats autònomes.

Tot plegat en una lògica econòmica imposada des de fora, que no genera cap seguretat sobre la prosperitat i el benestar futurs, però que és i serà extremadament dolorosa en el curt termini.

Tenim doncs motius de sobres per a evitar caure en el cofoisme, la manca de sentit crític i en l'endogàmia, que són tres dels principals mals dels grans partits quan les eleccions els són favorables. Ho hem vist en els nostres adversaris, que han tingut molta confiança per part de la gent del país durant anys i l'han acabat perdent.

I sobretot, tenim motius per a creure en el país, en la seva capacitat de recuperació i en les enormes energies que es concentren en la societat catalana. Una societat catalana que espera de CDC les actituds que sempre ens ha fet fort: lleialtat al país i vocació de servei, antidogmatisme ideològic i poc sectarisme, interclassisme i  modernització econòmica, justícia social i mobilitat social i lliure iniciativa., europeisme i obertura al món, audàcia i realisme, tradició i innovació.