El Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana passada ha certificat, un cop més, la credibilitat d'un govern català que no es fa trampes al solitari, actua amb rigor i dóna la cara i parla clar als catalans.
Un fet que, malauradament, no és extrapolable a d'altres territoris de l'Estat ni a la pròpia administració central que han quedat en evidència un cop han estat posats els números sobre la taula.
L'Estat espanyol s'ha mostrat extraordinàriament exigent amb els altres però no ha predicat amb l'exemple. On és el seu pla d'ajust? Tot i tenir un dèficit del 8'9% no coneixem cap mesura per intentar disminuir la despesa supèrflua de l'administració central. A més, han estat determinades comunitats autònomes ─totes governades, per cert, pel Partit Popular─ les que han disparat el dèficit estatal.
Esperem que la cimera del 30 de maig serveixi per a canviar el model i passar a dependre de nosaltres mateixos"
Mantindrà el govern central la duresa exhibida en anteriors ocasions amb les comunitats que governa el seu partit? Els plans d'ajust anunciats per alguns territoris de l'Estat també deixen en evidència molts discursos que els grups de l'oposició havien utilitzat al nostre país.
En primer lloc, perquè es demostra que no hi ha cap territori que es trobi al marge d'una política d'austeritat. Estem en un moment complicat, dur, on cal fer el que toca i no el que ens agradaria. I, en segon lloc, perquè es demostra que no hi ha receptes màgiques.
Per exemple, a Andalusia el famós impost de patrimoni només ha suposat un increment de 9 milions d'euros de recaptació i el de dipòsits bancaris ha estat impugnat. Aquests exemples haurien d'ajudar a un canvi d'actitud en alguns partits de casa nostra i que s'uneixen en les mesures per a buscar una solució a curt termini i en la solució a llarg termini: el pacte fiscal.
Esperem que la cimera conjunta del 30 de maig serveixi per a posar les bases d'aquesta unitat i poder canviar el model per passar a dependre, bàsicament, de nosaltres mateixos.