Ara, quan toca seguir el full de ruta i intentar aconseguir el mandat democràtic per avançar cap a la independència, les incompetències, els interessos inconfessables, prepotències... creen un gran obstacle per avançar, i s'arriba al ridícul de limitar la llibertat de les llistes electorals.

Ara és quan cal dir PROU. Cal que els nostres polítics entenguin que no estan on son per la gràcia de cap Déusinó per la voluntat del poble. ¿Com podem haver arribat en aquest punt de frenar-nos a nosaltres mateixos?

Espero que la bona gent del país, que veu estupefacta la gestió del procés en aquests moments, obligui a la convocatòria d'eleccions. I que, a més a més, castigui si s'escau aquells qui han posat pals a les rodes.

No es tracta únicament d'una sola força política ni d'un sol dirigent, com majoritàriament s'expressa als mitjans, mancats de la informació necessària per poder valorar qui és el veritable culpable de la situació actual, o millor dit: qui són, en plural, els culpables.
Allò que ens falta a tots és sentit d'Estat, voluntat d'Estat. I això, als contrincants, els hi en sobra"
No toca, en aquest article, posar noms i cognoms als culpables. Però sí toca deixar clar que no es pot faltar a la dignitat de cap força política: ningú no està per sobre de l'altra opció política. 

Per què hem arribat fins aquest punt? Primer, perquè hi ha hagut manca de diàleg, de coincidència i complicitat, i les persones i els entorns dels dirigents no han fet la seva feina. Però allò que més ha fallat és la mancança fonamental del nostre poble --tot i les grans mobilitzacions que ha fet--, una mancança que l'hem de corregir o no aconseguirem la independència.

Allò que ens falta a tots, fonamentalment, és sentit d'Estat, voluntat d'Estat. I això, als contrincants, els hi en sobra. A més, ells gaudeixen de tots els mitjans, mentre que nosaltres seguim anant amb una sabata i una espardenya, i el lliri blanc a la mà. A veure si encara donarem la raó a l'expresident José Maria Aznar, qui va pronosticar que la nostra societat es partiria abans d'aconseguir la fita de la independència, i que seríem nosaltres mateixos els qui ens destruiriem.
Vol realment el president Mas fer les eleccions al mes de març? O les vol fer al setembre? O al 2016?"
La CUP està fent la seva feina; ICV, partida, encara està pel dret a decidir; els sectors escindits del PSC representen l'oportunitat d'un socialisme català; ERC pot haver-se equivocat en l'estretègia, però a dia d'avui a risc de perdre la dignitat ha acceptat totes les propostes del president Mas; i CiU és el gran dilema.

És segur que Josep Rull i els sectors més sobiranistes del partit volen anar a unes eleccions, però altres sectors de CDC i l'aparell oficial d'UDC no ho volen. I d'aquí neixen l'estira-i-arronsa i les dificultats del president Mas qui camufla hàbilment els seus problemes amb un suposat enfrontament amb Oriol Junqueras i amb l'estratègia d'ERC.

Caldria preguntar al president Artur Mas com estan les estructures d'Estat, què s'ha fet amb la regeneració democràtica, per què no elimina d'una vegada els elements tòxics que el rodejen. Però la pregunta és: vol realment el president Mas fer les eleccions al mes de març? O les vol fer al setembre? O al 2016... i carregar-li així els maulers als republicans, que creu disposats a aguantar-ho tot per tal d'aconseguir la independència?

És l'hora de no perdre el temps. De dir PROU a l'espectacle actual. És l'hora de posar data a les eleccions i, amb totes les forces sobiranistes, fer un govern i un full de ruta pels primers 18 mesos. Tot plegat, però, s'ha de fer amb sentit d'Estat, i prioritzant el país, la gent i el seu benestar.