El cos de Mossos d'Esquadra ha patit, doncs,  durant anys i anys la manca de capacitat, de professionalització i de projecte dels diferents governs.Tan difícil era l'execució d'un model de la Policia de Catalunya que, com va aprovar el Parlament -i he repetit tantes vegades que ja m'avorreix- la Policia de Catalunya és aquella que depèn de les nostres institucions nacionals: la Generalitat de Catalunya i els nostres ajuntaments?

La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra no poden ser la carn de canó per solucionar els problemes d'una classe política desorientada i sense sentit d'estat"

Però la policia d'aquest país, Mossos i Policia Local, són la base del model de seguretat nacional i no pot passar que aquesta policia, que ha costat tant de construir i de que pugui gaudir d'un institut de Seguretat Pública de Catalunya que els formi, ara actuï segons els criteris de cada força política que governa, en el cas de les policies locals, creant una dispersió i estratègia policial diversa, i "regnes de Taifes" que provoquen un cert caos.

Fa temps que en diferents reunions amb professionals de la Policia de Catalunya hem debatut la necessitat d'unificar, respectant l'autoritat municipal, totes les policies locals del país més el cos de Mossos d'Esquadra, després de fer un important reciclatge i prejubilacions dels efectius que no s'adaptin a l'estructura d'un cos nacional de policia. Hem trobat fortes resistències corporativistes per part dels "regnes de Taifes" i també pels aparells de l'Estat espanyol, que d'alguna manera s'aprofiten de la desorientació i la descoordinació de la Policia de Catalunya, convertint de vegades algunes de les nostres policies locals en elements d'informació per als serveis de l'Estat.

Amb l'arribada a l'Ajuntament de Barcelona de la Barcelona en Comú d'Ada Colau, hi havia tots els números que sorgiria un conflicte seriós a la Guàrdia Urbana de Barcelona. La policia local de Barcelona, la Guàrdia Urbana, és una realitat molt potent: 3.000 efectius, dels quals centenars i centenars són molt joves, i tots ells pràcticament, formats a l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, junt amb els Mossos. A més, aquesta és una policia molt simbòlica de la capital de Catalunya. Certs vicis i certes actuacions inconfessables van ser liquidades per Joaquim Forn, tinent d'alcalde durant el mandat de Xavier Trias. Sols cal recodar que el canvi del cap de la Guàrdia Urbana va ser el començament d'una gran reforma, que necessitava temps i dedicació. L'arribada de l'equip de Colau, ple de bones intencions i ideals progressistes, va cometre l'error de posar de tinent d'alcalde encarregat de la Guàrdia Urbana Jaume Asens, un activista que s'havia destacat per la persecució de la Policia de Catalunya, cosa que respecto, però que no el feia la persona més indicada per modernitzar i pacificar aquest cos policial sense menystenir-lo. La Guàrdia Urbana de Barcelona és Policia de Catalunya, no és una guàrdia cívica.

I per acabar-ho d'adobar, es va nomenar com a responsable polític d'aquest cos policial Amadeu Recasens, un teòric que serveix per escriure llibres i viatjar per tot el món explicant la policia catalana, però no és l'home per cohesionar i crear l'autoestima necessària en uns professionals de la policia que un dia són policies i l'endemà són obligats a ser monges de la Mare Teresa de Calcuta.

L'alcaldessa Ada Colau ha de prendre decisions. S'ha d'asseure amb el conseller d'Interior de la Generalitat i, conjuntament, han de portar al Parlament una proposta de seguretat pública per a Catalunya, seriosa i estratègicament possible, en el marc d'un Llibre Blanc de la Seguretat Nacional.

La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra no poden ser la carn de canó per solucionar els problemes d'una classe política desorientada i sense sentit d'estat. Hi ha 35.000 homes i dones, mossos, policies locals, bombers, agents rurals, protecció civil, etc, que no poden esperar més i no poden ser víctimes d'experiments polítics dels uns i dels altres.