Dijous, 1 d'agost del 2013 | 14:30
·
Notícia
Nota: edició especial d'agost
L'associació Tribuna Catalana, editora de Tribuna.cat, suspèn la seva edició diària durant el mes d'agost per vacances de tot l'equip que, de manera desinteressada, fa possible el diari digital. Per tal d'estimular la lectura i l'anàlisi política durant el mes d'agost, des de Tribuna.cat us hem preparat el número especial d'agost que teniu en pantalla.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Una estratègia: un Estat major pel dia de després (IV)
Després de l'aposta de Joan Rigol i dels informes i assessoraments del CATN, s'obre la possibilitat que l'estiu de 2013 serveixi a les forces polítiques sobiranistes per a reflexionar de la necessitat d'una entesa pel dret a decidir, tot i que hi poden haver problemes amb l'afer del Palau de la Música i amb els pressupostos. Tots dos afers poden ser agents que obrin fissures entre aquestes forces polítiques.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Generar i construir la unitat pel dret a decidir (III)
En els últims 40 anys hem generat una classe política --i pitjor encara, una classe dirigent-- catalana sense sentit d'Estat i amb una certa animadversió cap al patriotisme. Espanya, els seus poders, han usat els seus aparells amb inetel·ligència tots aquests anys i han desmantellat tots els aparells d'Estat de què vam gaudir els catalans en el passat: un predomini industrial i fins i tot una indústria aèria, bèl·lica i naval catalanes.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
L'aposta de Joan Rigol i la del Consell Assessor per a la Transició Nacional (II)
L'aposta per Joan Rigol és intel·ligent i rigorosa. El President Rigol, des del Parlament, va generar un tarannà d'entesa que va superar en tot moment el marc polític de CiU, la seva federació. Rigol va saber col·locar la presidència del Parlament català a un nivell que fins i tot va crear escola de continuitat amb el President Ernest Benach. Rigol va mostrar també una vàlua important: va saber crear ponts amb el socialisme català i els sindicats, i va merèixer el respecte del PP.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Això va de veres, no hi ha pas enrere (I)
Després de l'Onze de Setembre de 2012 una gran part del país català i dels aparells de l'Estat es van adonar que la Catalunya Principat havia trencat o diluït totes les trampes i paranys que ens havien condicionat des de la transició democràtica.
·
L'acudit
Per Puyal
·
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació
Javier Godó vol aigualir Basté i Rac1
Després de la readaptació de la línia nacional de La Vanguardia, i seguint la línia habitual de transvestisme del seu director, qui s'adapta als seus compomisos amb el cap de l'Estat i els poderosos i a allò que vol l'editor, en corre una de nova al Grup Godó. El problema d'ara, però, se'l trobem els professionals que hi treballen.
Opinió
La democràcia segrestada
Ernest Benach
Expresident del Parlament
En el futur més immediat, Catalunya s'enfronta a una de les decisions més transcendents de la seva història. Està clar que hi ha una immensa majoria de la població de Catalunya que vol, per damunt de tot, ser consultada en relació al futur col·lectiu, i per tant, vol decidir cap on ha d'anar aquest país.
Opinió
Es nota que tot s'hi val
Jordi Porta
President de la Fundació Enciclopèdia Catalana
Alguns dels arguments en contra del procés sobiranista de Catalunya a través de la consulta democràtica val més no fer-ne cas perquè, normalment, són d'una pobresa humana i intel·lectual perfectament descriptibles.
Opinió
El navili ha virat per sempre més
Yvonne Griley
Lingüista i activista
L'Estat espanyol ha provocat que ja no sigui possible concebre el nacionalisme sense el dret a l'autodeterminació. El catalanisme ha canviat de pauta: el navili estelat s'omple dia rere dia de credibilitats, institucions i entitats i ha virat per sempre més, tot i que Espanya sembla que encara no sap dos i dos quants fan.
Opinió
El PP balear, enemic del país que governa
Damià Pons
Escriptor
Una de les hipòtesis amb què havia treballat històricament el mallorquinisme polític, o el nacionalisme d'autodefensa en el conjunt de l'arxipèlag, era la següent: en tenir autogovern –Estatut d'Autonomia i un parlament i govern propis─, els trets d'identitat i els interessos polítics i econòmics comunitaris seran objecte, amb naturalitat i fermesa, de la defensa i de la promoció que calgui de part de totes les institucions balears.
Opinió
Què fer amb l'Espanya B?
Lluís Aragonès
Empresari
A Espanya hi va haver una època durant la qual els polítics s'omplien la boca de les bondats de la transició política, de la creació de l'estat de les autonomies i del creixement econòmic, i asseguraven que l'evolució que havia fet l'estat era un model exemplar arreu del món.
Opinió
Gosar i poder ser universals
Fèlix Martí
President de Linguapax
Fins ara la projecció internacional de Catalunya s'aconseguia pel prestigi universal de personalitats rellevants en diversos camps professionals, per l'activitat d'acreditades empreses catalanes exportadores --o amb delegacions en altres països-- i per la presència de catalans en organitzacions no governamentals internacionals amb seu a Catalunya o a l'exterior.
·
Crònica · Pla de lleida
"Els límits del meu món són els límits del meu partit"
Ivan Mambrillas
Quan es reclamava a una formació política hegemònica que anteposés "els interessos de país als del partit", sovint no es comptava que els individus interpel·lats no entenien, en absolut, el sentit de la requesta.
·
Crònica · Tecnologia i país
Més recerca a les empreses TIC internacionalitzades
Carles Toronjo i Manyé
Enginyer de Telecomunicacions
La recerca és un dels aspectes clau per a l'economia de qualsevol país. Una de les màximes més esteses en termes econòmics és que sense una aposta ferma i decidida envers la recerca, l'economia d'un país no pot sortir-se'n, difícilment tirarà endavant. Però, què significa això? En quina situació ens trobem? Quin pes té la recerca en l'economia catalana? 
·
Crònica · Societat civil
Cinc motius per apuntar-se a la via catalana
Roger Buch
Politòleg
La inscripció a la via catalana ha arrencat amb força. Us presentem cinc motius per apuntar-vos a un projecte que posarà a prova l'independentisme català. 1.- És una demostració de força amb ressò internacional. La capacitat de mobilització recorda la via bàltica i generarà simpaties.
·
Crònica · Col·lectiu Joan Creixell
Alerta, ara volen destruir TV3 i la CCMA
Cada vegada és més evident que el principal perill per a la nostra construcció nacional és la manca de sentit d'Estat d'una part de la nostra classe política ─i pitjor encara: la manca de sentit d'Estat present en alts funcionaris del nostre govern, que cauen com a badocs a les trampes que l'Estat, les clavegueres i els estrategues del PP i C's els hi van col·locant.
·
Crònica · Economia
El Foment del Treball i el Cercle d'Economia es replantegen el dret a decidir
El Partit Popular i Ciutadans, seguint les estratègies i esquemes que els lliura el CNI, les clavegueres i la Fundació FAES, estan desorientats amb allò que ells anomenen la burgesia catalana i els sectors econòmics i financers del país.
Opinió
Quina política de comunicació, inútils!
Miquel Sellarès
Periodista
És possible el procés de transició nacional i exercir el dret a decidir sense una política de comunicació ni estratègia? En ple segle XXI amb els aparells de l'Estat a l'ofensiva, els quals usen tots els mitjans i estratègies desestabilitzadores disponibles, la Generalitat, amb una torpesa sense precedents, cau a tots els paranys.
·
Crònica · Política
La pedagogia d'ERC a Espanya
En el procés d'emancipació nacional d'aquests darrers anys a Catalunya caldrà que la història faci justícia i reconegui el mèrits aconseguits pels representats d'ERC al Congrés dels Diputats i al Senat d'Espanya. Aquests han sigut capaços de capgirar la imatge d'una Catalunya sotmesa i callada, que deia una cosa a casa i una altra a Madrid. D'aquesta manera, els espanyols durant dècades han cregut que el problema nacional català era inexistent.
·
Crònica · Societat civil
La via catalana s'internacionalitza
Joan Rusiñol
Periodista (@joanrusinol)
A aquestes alçades, ja ningú no dubta que la via catalana serà una iniciativa que marcarà un abans i un després a la història del país. Vist l'entusiasme amb què s'ha rebut per part de la ciutadania, es pot dir que serà una acció determinant en un moment clau del procés. De motius per justificar l'afirmació n'hi ha molts però, de Brussel·les estant, en vull afegir un que no és pas menor: la projecció internacional de la causa independentista catalana.
·
Crònica
A Llanos de Luna li ha sortit el tret per la culata: enderroquem la comissaria de Via Laietana
Els esdeveniments d'aquests darrers dies podrien finalment fer trencar el silenci que cau sobre alguns temes i que han acceptat tots aquells que han treballat sobre la memòria hisòrica del nostre país.
·
Crònica · Política catalana
Declaració de no-consentiment
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
La modificació de l'Estatut aprovat en referèndum feta per la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va anul•lar el consentiment que els ciutadans de Catalunya havien atorgat a la Constitució espanyola l'any 1978. La millor resposta a la suspensió de la Declaració de Sobirania per part d'aquest Tribunal és una "Declaració de no-consentiment" respecte a la Constitució vigent. Aquesta hauria de contenir els següents punts que s'expliciten a continuació.
·
Crònica · Col·lectiu Joan Creixell
Mas i Rull, el timó de CDC
És evident que el cas Palau, tot i no ser un cas Bárcenas, sí que sembla afectar --suposadament-- el finançament d'un partit.
Opinió
Coses que passen a Brussel·les mentre mirem a Madrid
Joan Rusiñol
Periodista (@joanrusinol)
Aquest és un article-resum optimista. Una mena de cotxe-escombra de coses (positives) que passen a Brussel·les mentre els catalans encara estem massa pendents de Madrid. Cert: Europa ha fet mèrits per tenir la mala imatge que pateix avui entre molts ciutadans. 
·
Crònica · Seguretat
Un CNI desacomplexat contra Catalunya
A pocs dies de l'entrevista del President de la Generalitat, Artur Mas, amb les més altes autoritats de l'Estat, l'ofensiva d'aquest darrer és encara més impecable que mai. A banda de les clavegueres, l'Estat també usa, d'una forma encara més desacomplexada, el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), un ens que ha mogut la seva estratègia: abans dirigida fonamentalment contra ETA, el món abertzale i l'amenaça jihaidista, i ara contra l'enemic que suposa el sobiranisme català.
·
Crònica · Política catalana
La unitat popular no es predica, es practica
Sergi Sol
Periodista
Campanya per 'alliberar' el procés de les institucions titulava l'edició del Punt-AVUI de dimecres, resumint així la presentació d'una iniciativa d'un grup dispers de persones que entenc deuen representar el poble, el poble de Catalunya, que és el que no fan --suposo-- els representants electes que hi ha al Parlament.
Donar-se de baixa del butlletí
Si vols donar-te de baixa del butlletí clica al següent enllaç aquí