Dilluns, 2 de setembre del 2013 | 18:58
Opinió
Traduint (i corregint) el procés
Miquel Strubell
Sociolingüista
Una de les moltes assemblees sectorials de l'Assemblea Nacional Catalana és la de Traductors, Intèrprets, Correctors i Transcriptors per la Independència. Ens en diem Traductors per la Independència per no allargar la cosa massa.
Opinió
Comença el curs decisiu
Joan Rusiñol
Periodista (@joanrusinol)
És inèdit, aquest començament de curs. Catalunya viu una segona Transició: la primera tenia com a objectiu assolir la democrà cia; la d'ara, arribar a l'estat propi. Hi ha neguit i il·lusió a l'ambient. Però també la indignació necessà ria per tantes injustÃcies que ens toquen de prop i que serveix de motor per dir 'prou'. El perÃode polÃtic que encetem, de setembre a juny del 2014, serà decisiu. Apuntem 3 moviments clau en els propers mesos.
Recull de premsa
Sellarès: "No ho podem endarrerir, les escletxes es tanquen i tornar-les a obrir podria representar haver d'esperar diverses generacions"
"El 2014, possiblement el 14 de setembre, serà la data, i no la podem endarrerir perquè en aquesta espera la nostra cohesió nacional, la nostra llengua, la nostra cultura... es podrien debilitar".
Recull de premsa
Junqueras: "La fortalesa del procés respon a la voluntat de la gent, l'autèntic motor d'aquesta determinació de decidir el futur"
"La presència massiva de la societat catalana al carrer [...] és el que va precipitar les darreres eleccions amb un resultat inapel·lable [...]: els catalans volem votar".
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Generar i construir la unitat pel dret a decidir (III)
En els últims 40 anys hem generat una classe polÃtica --i pitjor encara, una classe dirigent-- catalana sense sentit d'Estat i amb una certa animadversió cap al patriotisme. Espanya, els seus poders, han usat els seus aparells amb inetel·ligència tots aquests anys i han desmantellat tots els aparells d'Estat de què vam gaudir els catalans en el passat: un predomini industrial i fins i tot una indústria aèria, bèl·lica i naval catalanes.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Una estratègia: un Estat major pel dia de després (IV)
Després de l'aposta de Joan Rigol i dels informes i assessoraments del CATN, s'obre la possibilitat que l'estiu de 2013 serveixi a les forces polÃtiques sobiranistes per a reflexionar de la necessitat d'una entesa pel dret a decidir, tot i que hi poden haver problemes amb l'afer del Palau de la Música i amb els pressupostos. Tots dos afers poden ser agents que obrin fissures entre aquestes forces polÃtiques.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
L'aposta de Joan Rigol i la del Consell Assessor per a la Transició Nacional (II)
L'aposta per Joan Rigol és intel·ligent i rigorosa. El President Rigol, des del Parlament, va generar un tarannà d'entesa que va superar en tot moment el marc polÃtic de CiU, la seva federació. Rigol va saber col·locar la presidència del Parlament català a un nivell que fins i tot va crear escola de continuitat amb el President Ernest Benach. Rigol va mostrar també una và lua important: va saber crear ponts amb el socialisme català i els sindicats, i va merèixer el respecte del PP.
Crònica · Estructures i estratègia d'estat
Això va de veres, no hi ha pas enrere (I)
Després de l'Onze de Setembre de 2012 una gran part del paÃs català i dels aparells de l'Estat es van adonar que la Catalunya Principat havia trencat o diluït totes les trampes i paranys que ens havien condicionat des de la transició democrà tica.
Donar-se de baixa del butlletÃ
Si vols donar-te de baixa del butlletà clica al següent enllaç aquÃ
Si vols donar-te de baixa del butlletà clica al següent enllaç aquÃ