La setmana de l'aprovació dels seus primers pressupostos com a Vicepresident i conseller d'Economia Hisenda, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) respira més calmat, al Parlament. La CUP, però, va acompanyar els seus dos vots a favor i vuit abstencions amb una exigència clara: data i pregunta ja.]]>
En una entrevista al Punt Avui Televisió  la presidenta del Parlament, Carme Forcadell,  ha assegurat que quan va accedir al càrrec "sabia que seria una feina complicada, però no vaig pensar en cap moment que la judicialització de la política arribaria tan lluny" i afegeix "continuo pensant que la inhabilitació seria una decisió tan antidemocràtica que
]]>
En una entrevista al Punt Joan Manuel Tresserras  afirma que "l'Estat juga i juga molt fort. I l'Estat són recursos, serveis d'intel·ligències, Brunete mediàtica, molts dels principals mitjans de comunicació que actuen des de Catalunya, per terra, mar i aire, l'Estat és intoxicació a través de les xarxes digitals. ]]>
Marta Rovira (Vic, 1977) és secretària general d'ERC des del 2011, quan es va situar al capdavant del partit que ha contribuït a reflotar fent tàndem amb Oriol Junqueras. Quan el president dels republicans va fer el salt al Govern com a vicepresident de l'executiu,]]>
Carme Forcadell (Xerta, 1956) transmet serenitat. Evita especular sobre què passarà si la inhabiliten, però és conscient que si la Justícia la deixa fora de joc a abans del mes de setembre la pot convertir en part de la campanya del referèndum vinculant que han pactat Junts pel Sí i la CUP.]]>
No va ser una data triada a l'atzar. El 7 de novembre del 2015, coincidint amb el 84è aniversari d'Unió, Demòcrates de Catalunya va culminar el seu congrés fundacional. Era el principi d'una nova etapa, però també el final de mesos -potser anys- de tensions soterrades que van comportar conseqüències serioses en el mapa polític català.]]>
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és filòleg i dirigent històric de l'independentisme d'esquerres. Ha estat el màxim dirigent d'Esquerra Republicana i conseller en cap i vicepresident de la Generalitat. Ara dirigeix la Càtedra sobre la Diversitat Cultural de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).]]>
Sellarès és president del CEEC i va ser director general de Seguretat Ciutadana. També va ser fundador de Convergència, de l'Assemblea de Catalunya i cofundador de l'ANC. És col·laborador a El Punt Avui. Mar Vicente l'ha entrevistat.]]>
Marta Pascal (Vic, 1983) és llicenciada en Història (UB) i en Ciències Polítiques (UPF). Fa deu anys que va entrar a militar a Convergència Democràtica, un partit que ha vist evolucionar des del model de lideratge personal creat per Jordi Pujol a la marca del Partit Demòcrata Català. Vol liderar la nova formació amb una candidatura coral on opta a coordinadora general fent tàndem amb David Bonvehí.]]>
Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963) és advocat i diputat de Junts pel Sí al Parlament, on presideix la comissió de Justícia. Ha passat per diversos esglaons de l'administració abans de ser secretari del Govern –peça clau de la Generalitat sovint obviada- i conseller de Justícia. Culte, cerebral i ambiciós, coneix com pocs el funcionament del poder i el seu partit. ]]>
Miquel Sellarès és president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i editor de Tribuna.cat. Expert en temes de cossos policials, va ser director general de Seguretat Ciutadana amb Jordi Pujol i secretari de Comunicació de la Generalitat amb Pasqual Maragall. Home transversal des dels anys de l'Assemblea de Catalunya, parla clar i es mostra crític amb el que ell considera una manca de sentit d'estat a Catalunya. ]]>
Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és un dels homes del moment.  Llicenciat en administració i direcció d'empreses, format a Esade, independentista des de sempre, ho ha estat quasi tot a Unió Democràtica. És un dels impulsors del nou partit Demòcrates de Catalunya, sorgit de la crisi interna que s'ha viscut a UDC. 

]]>
Emprenedor, entusiasta i compromès amb el moment que viu el país. Joan Canadell és un idealista que fa set anys va engegar l'aventura del Cercle Català de Negocis (CCN). 
]]>
Juanjo Puigcorbé ha donat un pas al front. Actor reconegut, el seu nom és present en molts dels espais de creació que han conformat el teatre català d'avui. Des de la companyia Adrià Gual al Teatre Lliure, treballant amb Núria Espert (o rebent un gran nombre de guardons Premi Nacional de Teatre de la Generalitat), Puigcorbé ha esdevingut un nom de referència de l'escena més brillant.]]>
Nascuda a Rosselló, un poble del Segrià, el 1979, d'on és regidora, Sara Vilà és diputada al Parlament per ICV-EUiA. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona, però la seva passió és la sociologia de les migracions, tema sobre el qual coronarà la seva tesi doctoral, una de les seves assignatures pendents. Ha escrit l'estudi Les més invisibles: dones africanes de Catalunya (Pagès). Es defineix com a internacionalista i independentista.]]>
Nascut a Barcelona el 1970, Antoni Castellà és des del gener del 2011 secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat. Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, professor a Esade, ha treballat en el sector privat alhora que ha anat ocupant responsabilitats polítiques a Unió Democràtica de Catalunya, on hi milita des de fa més de vint anys. La seva afició per aixecar torres humanes (és membre dels Castellers de Vilafranca) el deu haver ajudat a formar equips amb visió estratègica.]]>
Entrevista exclusiva de Tribuna.cat a Quim Arrufat.
A Quim Arrufat li agrada anar a les arrels. Quan tenia divuit anys, va decidir conèixer de prop la realitat de la ribera sud de la Mediterrània i va viure un any a Tunísia, estudiant l'àrab. Després, va viure a Istambul, on va palpar de prop les contradiccions internes de la societat turca.]]>
Fa uns mesos va dir adéu al seu escó al Parlament Europeu. Durant dues legislatures, va ser eurodiputat per Iniciativa per Catalunya. Aquest doctor en Relacions Internacionals, heterodox per parlar clar, bon esportista i bon comunicador, coneix com pocs els passadissos de les institucions europees.]]>
El cartell que té penjat a la porta del seu despatx a la Universitat de Barcelona, Keep calm and don't forget coalition politics, ja diu molt de l'àrea d'interès d'aquest professor, doctor en Ciències Polítiques i especialitzat en governs de coalició, Josep Maria Reniu.]]>
Tribuna.cat ha entrevistat en exclusiva Joan B. Culla (Barcelona, 1952), historiador i analista. Coneixedor de la realitat internacional, intel·lectual catalanista, es defineix com una persona d'unes poques conviccions però constants. El seu nom va aparèixer per primer cop en un diari l'any 1967. Encara no havia fet setze anys. En una carta al director, protestava per l'enfocament de TVE en el conflicte àrab-israelià.]]>