L'escriptor Francesc-Marc Álvaro ha dit a un article que és "essencial" no confondre declaració i proclamació ja que la primera "obre la porta real cap a l'Estat independent, mentre que la segona certifica que s'ha arribat a l'objectiu i que, a partir d'aquell moment, el nou país comença l'etapa fundacional com a actor sobirà".

A l'article Plebiscitàries, no constituents Álvaro hi ha dit que en algunes declaracions de dirigents polítics ell ha sentit que "es considera que unes plebiscitàries serien alhora constituents" cosa que és un "error": "Ahir mateix va ser Marta Rovira, secretària general d'ERC, qui va fer servir l'expressió "eleccions constituents" per parlar de la fita propera. Com bé estableix el CATN, les constituents "haurien de ser convocades immediatament després de la proclamació d'independència", no pas abans. Per tant, no barregem etapes".

"Les plebiscitàries són per desconnectar d'Espanya --ha insistit-- i les constituents són per posar les bases de la República catalana, començant per la redacció d'una Constitució.

El malentès pesa molt, en aquests moments, perquè els ideòlegs d'ERC --com l'apreciat Tresserras-- argumenten que la llista unitària que proposa el president Artur Mas amaga el pluralisme i el debat social, cosa que és negativa per fer un país nou. Si plebiscitàries fos un sinònim de constituents, tindrien raó. Però no és així".

Finalment Álvaro ha sentenciat que "les [eleccions] constituents de debò, les que han de permetre escriure la Constitució catalana, s'han de celebrar sense obviar l'eix esquerra-dreta i les prioritats de cada partit" però ha puntualitzat que pel moment toca "congelar les discrepàncies ideològiques per saltar la paret amb garanties d'èxit": "Ara el debat és si marxem o si ens quedem a Espanya. Em sembla que la majoria de gent que participa del moviment sobiranista ho ha entès perfectament".