L'escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro ha dit a un article que "Catalunya, com tot Europa, ha de fer front a l'amenaça gihadista" i ha defensat que els Mossos d'Esquadra han demostrat que "treballen amb eficàcia per avortar i prevenir un ­terrorisme que ataca el cor de les nos­tres societats": "A la vegada, Catalunya viu una etapa política sense precedents, un ­moment intens de canvis que ha posat en qüestió -de manera impecablement ­­pa­cífica- una sèrie de dogmes intoca­bles ­bastits a la sortida del franquisme. Dir que aquestes dues realitats estan vincula­­-des és encendre una metxa molt difícild'apagar".

A l'article Amenaces i silencis Álvaro hi ha assegurat que el "més important" d'aquest quadre és "el silenci" davant d'aquestes "infàmies oficials i periodístiques" ja que "callar davant d'un abús de ­poder que tenim a la vora és també una opinió": "El problema, llavors, ja no concerneix només els sobiranistes, els musulmans o els catalans en general. El problema de l'abús de poder i de la mentida ofi­cial passa a ser un problema de tots els espanyols. Perquè el substancial no és aquí la víctima d'aquesta narrativa fal·laç, sinó el mètode que alguns han triat per lluitar contra un adversari polític".

L'autor de l'article ha denunciat que "no pensàvem que alguns governants posarien en perill el combat necessari contra el gihadisme en benefici de la propaganda contra Mas i Junqueras" i ha sentenciat que cada silenci davant la mentida oficial "assenyala bé on és el poder real, el de debò, el que té capacitat provada de castigar literalment des de diversos àmbits".

"Cada silenci reforça --ha conclòs-- el perímetre del conflicte i el desequilibri de forces. Un exemple real: dir-li boig al president Mas surt de franc; proveu de fer una cosa semblant amb el cap del Govern espanyol [...]. És trist veure ­algú convertint la sempre imprescindible complexitat en coartada per reforçar, finalment, aquells que tenen el monopoli del garrot".