El sociòleg Salvador Cardús ha dit a un article que s'endevina "una línia d'actuació" de l'Estat espanyol "que passa de la humiliació a la condescendència".

"És el que ha fet Esperanza Aguirre, en una incursió ràpida pròpia de la guerra de guerrilles. De considerar Catalunya un país estranger fa quatre dies, ha vingut a corre-cuita a declarar el seu amor per Catalunya i, oidà, per la llengua catalana" ha continuat explicant a Una estratègia que tanca portes. Cardús, però, s'ha preguntat com és que "si el que cal és catalanitzar Espanya, per què no ho anava a dir [Aguirre] al ministre Wert?".

Les altres dues línies de treball, segons l'autor de l'article, són "la desenvolupada pel ministre García-Margallo per mirar de fer parlar Europa en contra de les ambicions sobiranistes catalanes" ("de moment el resultat és zero perquè els estats segueixen sense piular") i "l'acció concertada d'un cert nombre d'intel·lectuals que han ocupat posicions de trinxera". "Fa gràcia que la sortida en tromba dels Cercas, Muñoz Molina, Lindo, etc., hagi coincidit amb el ministre Fernández Díaz demanant suport per parar la hispanofòbia autoritària a Catalunya" ha explicat sobre aquesta darrera via.

"Perquè quins són els arguments d'aquesta intel·lectualitat? Doncs que a Catalunya existeix un "totalitarisme soft " (Cercas, divendres 13/9); que, com passava amb el terrorisme basc, aquí s'imposa el silenci als que discrepen (Lindo, diumenge 15/9), o que l'adoctrinament independentista troba en l'estètica kitsch una via cap al deliri col·lectiu (Muñoz, dissabte 21/9)" ha recordat. Amb tot, Cardús ha conclòs que "si del que es tracta és d'obrir un diàleg franc com demanen Suso de Toro o Iñaki Gabilondo, les maniobres anteriors conviden al contrari" i ha sentenciat que "s'ho posen malament si han d'acabar justificant pactes amb el terrorisme incruent, amb els aprenents de nazi o amb les masses delirants".