En un article al diari Ara el sociòleg, Salvador Cardús, parla del paper dels mitjans de comunicació "en colossal procés de canvi en l'orientació política dels catalans iniciat a principis de segle" o com molt bé diu ell "O, més ben dit, el paper que no hi han tingut! Perquè, desafiant totes les "lleis" de l'anàlisi comunicativa,
Barcelona ·
som davant d'una transformació radical feta al marge, si no en contra, de les hegemonies informatives existents".
Per Cardús doncs "el canvi de mentalitat s'ha produït malgrat que l'espai nacional de comunicació dominant ha seguit sent l'espanyol i no pas el català, que des dels 90 encara anava reculant" i conclou per tant que "Aquestes dades no tan sols desmenteixen els deliris de suposades manipulacions massives sinó que, a més, obliguen a buscar quins altres factors s'han pogut sobreposar a la imponent "influència" que aquest país ha estat mamant en contra de la seva independència".
Finalment Cardús busca quin són els factors que "s'han pogut sobreposar a la imponent "influència" que aquest país ha estat mamant en contra de la seva independència" i n'anomena dos " l'ús de les xarxes socials —i de mitjans digitals com Vilaweb—, que han trencat l'hegemonia dels discursos mediàtics tradicionals" i "la mobilització popular de l'associacionisme de base".
