"En un escenari de no-conflictivitat política, la separació més aviat suggereix millors oportunitats de prosperitat tant per a Catalunya com per a Espanya".
El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha indicat a un article que "no són creïbles les advertències de ruptura social si no és que algú aprofita la diversitat de posicionaments polítics per dividir la societat, com va amenaçar l'antic president José María Aznar".
"Des del punt de vista del sentit de pertinença nacional, més divisió que la que podria suposar tenir un 15 per cent de població estrangera, com té Catalunya, no la supera cap procés d'independència" ha dit Cardús. A l'article La font del conflicte el sociòleg ha continuat explicant que "aquest és l'error que ha comès l'Espanya de la Constitució de 1978, que no ha sabut acollir democràticament l'especificitat nacional catalana i l'ha viscuda com a una molèstia que cal extirpar, exacerbant-la amb polítiques de menyspreu a la diversitat".
"Per exemple --ha argumentat--, contra la llengua catalana en tot el seu domini lingüístic. Com reconeixia implícitament el ministre Ignacio Wert, Espanya no se n'ha sortit, d'espanyolitzar els catalans. I que no pateixi el ministre Jorge Fernández Díaz per la concòrdia dels àpats familiars nadalencs catalans, perquè de temes de discussió sempre n'hem tingut i, certament, la independència no és ni l'únic ni el principal".
Finalment Cardús ha sentenciat que les amenaces sobre els perills d'una hipotètica secessió "no provenen d'obstacles materials imponderables" ni tampoc "els envien els déus i cauen del cel" com tampoc no són "resultat del suposat sentit unitarista de la història de la Humanitat al qual sol apel·lar, contra tota evidència, el president Mariano Rajoy". "Les amenaces, doncs, tenen un origen estrictament polític, com a defensa del manteniment d'un projecte nacional i, per inacabat, nacionalista. [...] Les amenaces apocalíptiques i que les set plagues d'Egipte que s'anuncia que cauran sobre els catalans en cap cas són resultat intrínsec del mateix procés de secessió, sinó d'una hipotètica acció venjativa conseqüència de la frustració política pel fracàs definitiu del projecte d'unificació nacional espanyol" ha conclòs.
