El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha dit a un article que des de Catalunya "ens cal fonamentar tot el procés en una expressió democràtica de la nostra voluntat que compleixi els estàndards més exigents".

"El que fa estrany --ha continuat Cardús sobre l'acció exterior de l'Estat espanyol-- no són els objectius de Margallo, sinó els procediments". A l'article Joc diplomàtic brut Cardús hi ha afegit que hi ha "l'enorme pressió sobre les cancelleries de tot el món, sobre tants alts funcionaris a tots els nivells, per boicotejar qualsevol intent d'explicar-se de les autoritats catalanes" però ha indicat que "el més greu són els atemptats directes a la llibertat d'expressió".

"Uns atemptats --ha argumentat-- que van començar amb l'escàndol de la represàlia [...] sobre la doctora Clara Ponsatí, que va truncar la seva estada a la Universitat de Georgetown. Uns atemptats que passen per les recents pressions -fracassades- sobre l'ambaixador d'Israel a l'Equador per impedir que Pilar Rahola fes el discurs del Yom Ha'atzmaut, que la comunitat jueva l'havia convidat a fer. I que arriben fins a la suspensió, la mateixa vigília, de la conferència que fa tres setmanes havia de fer Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, al principal think tank de Brussel·les, el Centre for European Policy Studies".

Finalment el sociòleg ha reconegut que desconeix si "la mena de pressions polítiques que Margallo fa sobre els representants polítics i els alts funcionaris dels estats s'ajusten al que és habitual en el món diplomàtic" però ha conclòs que és "difícil imaginar com l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, James Costos, es devia prendre l'amonestació de Margallo pel fet de dir una obvietat tan gran com que les empreses nord-americanes a Catalunya, en cas d'independència, s'adaptarien a la nova situació".

"Tinc la certesa que els atemptats a la llibertat d'expressió de ciutadans lliures, en ple segle XXI, sigui a l'Amèrica Llatina, els Estats Units o Europa, són un escàndol tan gran que no acabo d'entendre que no mereixin més atenció per part nostra i la reprovació ferma i escandalitzada del món en general. A part, esclar, que m'agradaria que els catalans guanyéssim el respecte internacional més per mèrits propis que no pas pel descrèdit del contrincant" ha sentenciat.