El sociòleg i membre de l'IEC, Salavdor Cardús, ha instat a un article a explicar algun dia "com vam [els catalans] abandonar la resposta victimista a la derrota política i vam seguir el Plantem cara a què ens invitava Joan Solà a finals de 2006".

"I haurem d'analitzar com és --ha continuat explicant-- que un país que a la disjuntiva de la independència hi responia amb un Ja m'agradaria, però no és possible --el poderós mecanisme de la indefensió apresa que assegura la submissió, l'ànima d'esclau de què parlava Manuel de Pedrolo--, ha passat a preguntar-se Ens en sortirem?"

Tot i això, Cardús ha sentenciat que la victòria final de Catalunya depèn ara de la "capacitat que tinguem de fer, amb rapidesa, un nou canvi de marc d'autorepresentació col·lectiva, un canvi de frame": "Dit de patacada: hem de passar del de Tenim pressa, molta pressa de l'Heribert Barrera de 2010 i que ens ha acompanyat fins a la Via Catalana, al de saber que ara ens cal el coratge, l'audàcia i la resolució necessaris per encarar les noves grans dificultats immediates".

"Ens cal saber respondre tal com ens va veure Winston Churchill en el seu discurs davant la Cambra dels Comuns del 18 de juny de 1940, posant-nos d'exemple en comparar la resposta als bombardejos de Londres d'un mes abans amb la dels barcelonins de 1938: "No vull subestimar la severitat del desafiament que tenim davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de plantar-hi cara, tal com ho van fer els coratjosos ciutadans de Barcelona, i que ens mantindrem dempeus i que tirarem endavant malgrat tot, tan bé com ho pugui fer qualsevol altre poble del món. En molt bona part, tot depèn d'això". Ara i aquí , també" ha conclòs.