Barcelona · que qui "ha obtingut el 18% dels vots pugui demanar la dimissió per la "derrota" de qui se n'ha emportat el 40%". Tot i qué matitza "la constatació de la representació democràtica de cada opció electoral a la seva concreció en un govern, passa aviat. I llavors els fets s'imposen i la realitat política es refreda i torna al seu estat".

Per Cardús però "tots ho sabíem —i ningú no va amagar— que el 27-S només era el primer objectiu a superar. Decisiu, sí, però no definitiu. És a partir d'ara que caldrà demostrar la màxima intel·ligència política —que no sempre hem tingut— per encarar-nos al desafiament més gran: fer progressar el projecte d'independència i culminar-lo amb èxit."


Així, afirma "en el temps que va de la Declaració a la Proclamació de la independència, caldrà la màxima rapidesa en la concreció dels instruments que l'han de fer possible, però alhora caldrà evitar les precipitacions en l'exigència de concrecions ideològiques de partit que posin en risc la unitat d'acció imprescindible. La meva intuïció, si és que té cap valor, és que el procés s'accelerarà, perquè ningú no podrà suportar divuit o vint-i-quatre mesos d'incertesa".

I acaba avisant-nos  "preparem-nos per a una resistència tan tossuda com pacient"