L'ex-vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha explicat que confia en que una Catalunya independent "actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara".

"La involució autonòmica previsible, la reprovincianització, la mort del corredor mediterrani, l'augment de l'espoli i la minva de la inversió pública estatal, sense Catalunya, farà que a valencians i balears ser espanyols els surti encara molt més car" ha argumentat Carod a un article publicat a El Punt AVUI. En aquest escenari, Carod ha dit que "potser, llavors, el reforçament dels vincles" amb Catalunya podrà "encomanar-hi el desig interessat d'una vinculació amb el nou estat, sobre bases federals i mútuament respectuoses".
Podriem concedir la nacionalitat catalana, amb el passaport corresponent, als valencians i balears que la sol·licitessin"
"El dia de la independència ─ha continuat l'autor de La somio completa─ serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país,[...] queden fora del nou estat".

Finalment, Carod ha esmentat dos casos a observar pel seu interès i semblança: Irlanda i Hongria. "En el cas hongarès, els ciutadans d'aquesta llengua i cultura que van quedar fora de la nova Hongria, tenen dret a la nacionalitat hongaresa, si així ho demanen. Això afecta els hongaresos de Romania, Eslovàquia, Sèrbia i Ucraïna. En el cas irlandès, també els ciutadans dels sis comtats d'Irlanda del Nord, súbdits britànics, poden accedir a la nacionalitat i al passaport de la República d'Irlanda, si ho sol·liciten" ha informat.

Carod ha conclòs que en el cas català "podríem fer una cosa similar: concedir la nacionalitat catalana, amb el passaport corresponent, als valencians i balears que la sol·licitessin, així com als ciutadans de la Franja i Catalunya Nord que complissin el mateix requisit" una nacionalitat que "simultaniejarien amb l'espanyola o la francesa".