Barcelona · "El greu conflicte entre periodistes i polítics entorn de la informació electoral en campanya no sols no s'ha atenuat, sinó que pren ara les dimensions d'una protesta civil". Sobre aquesta conflictiva realitat, Josep Gifreu (1944), catedràtic de la Universitat Pompeu

Fabra, ha explicat de manera extensa la protesta, cada cop més generalitzada, del món del periodisme a Catalunya i a l'Estat espanyol. A un article a l'AVUI, Gifreu ha subratllat que la manera "com els partits protegeixen la seva quota de cobertura prescindint dels criteris professionals que el periodisme té establerts" és un fenomen que "només passa a l'Estat espanyol": "Els partits imposen una determinada distribució del temps de la informació en els mitjans públics per a les seves candidatures (i cap altra), i ho fan avalats per la Junta Electoral Central (JEC). Són els anomenats blocs electorals, o blocs de minutatge diari d'acord amb la representació parlamentària obtinguda en les eleccions anteriors, i amb un ordre i proporció fixats pel consell de govern de l'ens responsable (a Catalunya, la CCMA)".

A l'article Premsa contra partits? Gifreu ha indicat que la rebel·lió del món professional en contra d'aquesta imposició "començà als mitjans públics de la CCMA (abans CCRTV) en les eleccions catalanes del 1996, impulsada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya" i a aquesta demanda s'hi van adherir "a més dels comitès d'empresa dels mitjans públics de la CCMA, de RTVE i de BTV, els col·legis professionals de periodistes de Catalunya (CPC) i de Galícia (CPXG) i l'Asociación de la Prensa de Madrid": "Aquests òrgans col·legiats van presentar un recurs al Suprem contra les decisions de la JEC relatives a la cobertura informativa de les eleccions generals del 9-M de 2008, i fou desestimat. Ara el recurs és al Constitucional".

L'autor de l'article ha destacat que el vertader nucli central del conflicte, actualment, rau en què "no hi ha cap llei electoral que imposi una regulació sobre cobertura informativa durant la campanya" donat que l'actual llei espanyola, la LOREG, "només diu tres coses sobre aquesta qüestió: que els mitjans públics han de respectar el pluralisme polític i social i actuar amb neutralitat informativa (art. 66); que les seves decisions es poden recórrer davant la JEC (art. 66), i que correspon a la JEC la distribució dels espais gratuïts de propaganda (art. 67)". Tenint en compte aquesta realitat, Gifreu s'ha preguntat com s'ha arribat a convertir la JEC en "instància reguladora de la cobertura informativa, aplicant a la informació les atribucions previstes per a la propaganda?".

Josep Gifreu ha assegurat que el conflicte, avui dia, "avança posicions" -"d'una banda, el consell assessor de la CCMA, que representa la societat civil, ha pres un acord absolutament en contra dels blocs. De l'altra, el Col·legi de Periodistes ha pres la iniciativa d'impulsar un manifest molt dur contra els blocs"-i ha conclòs que, molta gent avui dia es pregunta: "No s'està convertint la campanya en un estat d'excepció de la informació electoralment rellevant? O bé: no assimilen JEC i partits la informació a una altra forma de propaganda?".