Barcelona · Saül Gordillo ha volgut posar èmfasi en el comiat de l'escriptora Teresa Pàmies com a col·laboradora del diari Avui. Gordillo ha recordat a un article que Pàmies hi escrivia des del Sant Jordi del 1976 "i ara que té 90 anys ha decidit deixar la faceta periodística". L'autor de l'article ha volgut "agraïr i valorar" la trajectòria periodística de Pàmies, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001, i també la de Francesc Grau i Viader (1920-1997), de qui s'acaba de reeditar la seva primera novel·la del 1978, Dues línies terriblement paral·leles. Diari d'un combatent de disset anys. "A diferència dels que no han patit ni una mil·lèsima part -ha recordat Gordillo-, ells, que van haver de lluitar contra el feixisme, han estat fonamentals per a la supervivència del país".

L'autor de l'article ha volgut lloar la carrera de Francesc Grau, que va ser professor de català, periodista i escriptor els anys setanta i vuitanta, "després d'una vida estroncada per la infàmia de la Guerra Civil Espanyola". "Incorporat a l'exèrcit republicà -ha indicat l'autor de l'article- amb només disset anys, aquest fill de Calella va prendre part de les accions bèl·liques més importants al front de Catalunya. Ferit, va caure presoner de les tropes franquistes i va passar pels camps de concentració de Logronyo i Miranda de Ebro".

Gordillo explica com la guerra "va hipotecar set anys d'aquest vailet de la lleva del biberó", i com aquest conflicte va marcar les vides de Pàmies i Grau. "Molts ciutadans del Maresme -ha dit Gordillo- van aprendre català amb ell, i alguns ens dediquem al periodisme gràcies a aquest home senzill i generós", unes paraules que l'autor de l'article les considera "un acte de justícia" pel compromís de Pàmies i Grau "amb les llibertats nacionals i per l'entera dedicació a la llengua i la cultura catalanes".

"Pàmies i Grau -ha conclòs Gordillo- gaudeixen d'un reconeixement diferent en la història del periodisme català, però ambdós són una mostra de la resistència d'un país en temps difícils. Tenir-los presents ara que ella deixa els lectors de l'AVUI i quan es reediten les obres d'ell és també una manera de guanyar perspectiva i relativitzar altres comiats que reivindiquen ser èpics".