Barcelona · El catedràtic Josep Gifreu s'ha questionat el paper del periodisme català a un article d'opinió a la revista "El Temps". "Quin és avui l'estat del periodisme nacional (català)? I també: ha d'existir un periodisme nacional (català)? Qüestions que remeten a interrogants de caràcter més general: Es pot parlar avui de l'existència d'un periodisme nacional?"

s'ha preguntat Gifreu. I ràpidament s'ha respost a les seves qüestions: "No sols existeix una classe de periodisme predominantment nacional. El bon periodisme, el gran, continua essent nacional. I, per tant, nacionalitzador. Només cal repassar les capçaleres dels diaris de referència i els noticiaris televisius de les grans cadenes. I les portades i els sumaris respectius".

En aquest sentit, el catedràtic ha dit que "no tots els continguts són nacionals" però ha admès que "fins i tot els internacionals són recollits i prioritzats segons l'interès nacional particular". Les excepcions, segons l'autor de l'article, hi són però ha remarcat que "només són excepcions".

De manera conclusiva, Josep Gifreu ha dit que "mentre els grans actors del periodisme del XXI continuïn brandant la bandera nacional d'origen, resultaria suïcida per als catalans de no pensar en termes de periodisme nacional". La qüestió més important per a Gifreu, però, és sobre l'estat del periodisme nacional català "després de més de trenta anys de la transició espanyola". La resposta, ha dit l'autor, requeriria un espai molt extens, però d'entre els mitjans catalans que pretenen una mirada i una cobertura globals sobre l'espai del català, l'autor de l'article ha dit que "es poden comptar amb una sola mà", i n'ha destacat la revista "El Temps" en primer lloc.

"Ara bé -ha continuat el catedràtic- caldria valorar també en aquest sentit les diverses experiències de periodisme imprès, àudio-visual i digital que han incorporat amb més o menys coherència i continuïtat la perspectiva nacional catalana, més enllà de la purament regionalista espanyola".