Com explica Toni Strubell al diari El Punt de diumenge, la setmana passada es va produir una notícia que ben poc s’ha destacat en els mitjans de comunicació espanyols, entre la seva classe política i, també, entre la catalana, no fos cas que a més d’un li pugessin els colors. La qüestió Com explica Toni Strubell al diari El Punt de diumenge, la setmana passada es va produir una notícia que ben poc s’ha destacat en els mitjans de comunicació espanyols, entre la seva classe política i, també, entre la catalana, no fos cas que a més d’un li pugessin els colors. La qüestió és que la Cort de Luxemburg ha dictat sentència sobre la capacitat de les autonomies per imposar els seus propis tipus impositius de l’impost de societats. De fet, el cas fa referència a les illes Açores, contra qui s’havien personat Portugal, Espanya i el Regne Unit i estableix que l’arxipèlag autònom no compleix els requisits. Però qui sí els compleix és Euskadi. I aquests no són altres que els següents: si una comunitat decideix variar els tipus impositius a casa seva ho podrà fer sempre i quan tingui les competències per a fer-ho i pugui assumir les conseqüències econòmiques d’una rebaixa, és a dir, sense necessitat de recórrer a compensacions de l’Estat pel possible dèficit. I és que tenir una hisenda pròpia i un concert econòmic bé que s’ha de notar. I els bascos, naturalment, n’estan la mar de contents. Ara, tot això ha creat jurisprudència i aplanarà molt el camí en la decisió del Tribunal Suprem espanyol, que va anul.lar l’impost de societats que les hisendes basques havien establert, inferior al comú de l’Estat. Mentrestant, a Catalunya, sense règim fiscal propi, ens ho continuem mirant i continuem cridant als quatre vents que aquell Estatut és molt bo, el màxim a què podíem aspirar. Tan bo que fa que la independència esdevingui una qüestió ridícula, oi President?