L’economista Ramon Tremosa reivindica, en un article publicat a l’’Avui’, un nou model de finançament més just per a Catalunya per poder fer “un país avançat i de qualitat”. Per això, proposa que el lema de la propera manifestació que convoqui la Plataforma Pel Dret de Decidir sigui el següent: L’economista Ramon Tremosa reivindica, en un article publicat a l’’Avui’, un nou model de finançament més just per a Catalunya per poder fer “un país avançat i de qualitat”. Per això, proposa que el lema de la propera manifestació que convoqui la Plataforma Pel Dret de Decidir sigui el següent: “Som un finançament i tenim dret a decidir sobre els nostres impostos”. Però aquest subtítol hauria de concretar que aquest dret sigui “bilateral entre l’Estat i la Generalitat, a partir d’una agència tributària catalana que recapti tots els impostos”. Segons el professor de teoria econòmica a la UB, en aquests moments el país es troba en una situació delicada: “Catalunya no pot seguir pagant cada any en impostos el 40% del seu PIB i rebent tan sols en despesa i inversió pública el 30% del seu PIB”. El que cal és canviar substancialment les relacions fiscals amb l’Estat, perquè el nou finançament de la Moncloa “consolida la relació multilateral amb les altres comunitats, consagra l’agència tributària estatal a Catalunya, confirma el govern central com l’únic que fixarà la solidaritat, l’anivellament i els diners de la Generalitat, no dóna garanties de transparència i no ens blinda d’una majoria absoluta a Madrid. CiU i ERC encara són a temps de negociar els articles 205 i 208”. Però, segons Tremosa, davant aquesta situació, els catalans no ens podem “arrugar”, perquè “els aparells de l’Estat saben molt bé que per desnaturalitzar Catalunya l’han d’empobrir econòmicament i fins i tot, sense complexos, estan disposats a vendre’s Endesa a una empresa alemanya abans que a Gas Natural”; i, adverteix que “un Estatut per anar passant, que ens consagri la LOFCA, és un autogol que ens pot condemnar per molts anys o ‘per sempre’”. Però, quan reaccionarem els catalans? Això és el que es pregunta Tremosa: “potser ens calen uns quants anys més de més dèficit fiscal, més deslocalització industrial i més precarietat dels serveis socials perquè la societat catalana reaccioni. Potser llavors reaccionarem o potser no. Llavors, però, ja serà massa tard per capgirar el procés de canvi de locomotora econòmica que PP i PSOE han posat en marxa a Espanya”. Tremosa acaba l’article assegurant que el tacticisme dels partits durant el procés de negociació de l’Estatut ha estat “massa frívol i descarnat” i la sensació de “presa de pèl” explica la manifestació del passat dissabte.