En un article a la Vanguardia l'economista Pere Miret rebat a aquells que "a partir d'anàlisis gens rigoroses" afirmen que una Catalunya independet no seria viable pel gran endeutament públic que hauria d'assumir. Així, Miret es pregunta "quina seria la xifra del deute públic del nou Estat català? La resposta és: depèn" i ho explica:
"Efectivament, si l'Estat espanyol no volgués reconèixer el nou Estat, llavors la República Catalana no hauria d'assumir ni un cèntim del deute espanyol (no es pot traspassar deute a algú no reconegut) i l'Estat espanyol hi hauria de fer front , ja que és el titular legal (el Reino de España); per tant, el deute públic català seria el de la Generalitat de Catalunya més el deute local català, al voltant del 34 % del PIB català en total, un percentatge dels més baixos dels països desenvolupats".
En cas de negociació al respecte afirma Miret que aquesta "lògicament pressuposaria el reconeixement de la independència i de l'acceptació del nou Estat dins de la Unió Europea, a més de rebre actius, el percentatge de deute assumit podria oscil·lar entre el 10,6 % segons el criteri de la despesa efectiva realitzada, el 16,1 % de la població i el 18,9 % del PIB".
I conclou explicant que "segons un estudi solvent presentat ara fa un any al Col·legi d'Economistes de Catalunya, amb la independència la qualificació creditícia del deute públic català passaria del nivell de bo brossa actual fins al grau d'inversió d'A+, superior al de l'Estat espanyol. D'aquesta manera, seria més fàcil gestionar el deute que ara. Això també comportaria que el sector privat tingués més finançament disponible i a millor preu"
