El professor de Comunicació, Josep Gifreu, ha destacat a un article que l'any que hem deixat enrere, el 2012, ha sigut el de "l'emergència de dos tipus de discurs polític certament nous".

"D'una banda, un discurs polític basat en les potencialitats de les xarxes socials ─ha explicat─ i netament arrenglerat en posicions ideològiques radicals tant en la qüestió social com en la nacional. I, de l'altra, un discurs a l'extrem oposat, congriat pels serveis secrets d'informació de l'Estat espanyol i destinat a minar la credibilitat de la classe dirigent catalana compromesa amb el projecte de transició nacional".

L'autor de l'article Cap d'any a la polis ha dit que aquests dos tipus de discurs es troben "a les antípodes amb relació al projecte d'emancipació català", i sobre la campanya del 25-N Gifreu ha puntualitzat que s'ha viscut "la irrupció" d'un nou format d'"intervenció electoral: la fabricació d'informes policials sense firma amb greus sospites de corrupció contra Mas i altres dirigents de CDC".

"La producció d'informes anònims ─ha continuat─ no hagués arribat a constituir-se en gènere específic del discurs polític sense el concurs del diari madrileny El Mundo i l'ús en campanya del suposat escàndol per part de dirigents del PP i del govern de Rajoy. El recurs de l'escàndol polític és una vella fórmula de lluita electoral". En aquesta anàlisi de la política catalana del 2012, Gifreu ha volgut destacar el paper de les CUP que "han depurat un nou gènere de discurs" amb mostres de "gran coherència i de voluntat regeneradora". 

"La gran incògnita del 2013 serà comprovar la capacitat del govern "tripartit" de Mas de construir un discurs potent, coherent i engrescador per fer front als reptes que Catalunya haurà d'afrontar i guanyar" ha conclòs l'autor de l'article.