El professor de la UPF, Josep Gifreu, ha recordat a un article que la història de les lluites de la nació catalana per "unes polítiques de reconeixement de la llengua pròpia reafirma sota dictadures o democràcies precàries que el poder lingüístic s'adquireix exercint-lo". "Ningú regala reconeixements absoluts. A manca d'un estat protector, els catalans hem après a anar guanyant territoris" ha reblat.

A l'article Poder lingüístic Gifreu hi ha dit que els catalans i catalanes "hem après el joc del poder lingüístic distribuït" i ha dit que "tots portem un capital lingüístic preciós i precari" que es "deteriora ràpidament si no s'usa": "Tots podem ser militants i cooperants d'una causa vital, com és la preservació i dignificació de la llengua nacional minoritzada. Hi ha multituds de catalans i catalanes de tots els Països Catalans i de la diàspora que s'organitzen i que lluiten diàriament per exercir més poder i control sobre les condicions de normalitat del català".

"La societat civil catalana ha après a erigir i sostenir entitats i iniciatives --ha continuat-- especialitzades en l'activisme lingüístic. Òmnium Cultural –com Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear a les Illes– n'ha estat el paradigma. Però, a la vista de com la democràcia espanyola negava el reconeixement i la protecció del català, la reclamació de més poder lingüístic ha aglutinat noves iniciatives cíviques. A Catalunya, el cas de la Plataforma per la Llengua mereix una menció singular".

Finalment Gifreu a conclòs que "activisme estratègic, reflexió informada, mobilització còmplice, innovació contínua solen ser trets específics" de la Plataforma per la Llengua i ha sentenciat que aquesta és "avui la principal multiplataforma de defensa civil de la llengua".