"Els territoris tenen llengua. Però, en el nostre cas, discutim quina ha de ser la llengua d'aquest territori. La compartida. I aquest és un debat que es juga en la política".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha opinat sobre la frase llargament sentida que diu que Els territoris no tenen llengua. Els qui en tenen són els individus. "Aquesta frase [...] apareix d'una manera cíclica en el nostre debat polític i cultural. Tendeix a sortir quan es parla de considerar el català llengua pròpia o quan es discuteix sobre la necessitat que tenir tothom un bon coneixement de català sigui una obligació jurídica".
A l'article Llengua i territori, publicat al setmanari El Temps, Vicenç Villatoro ha indicat que "contra aquestes idees" s'alça la frase que pretén "lligar la llengua amb l'individu i a través d'ell amb els drets individuals": "La llengua seria una cosa dels individus i per tant cada individu tindria dret a expressar-se i a ser atès en la seva llengua pròpia. [...]Com que els territoris no tenen llengua, no existiria la possibilitat de fer polítiques lingüístiques".
Cal que hi hagi una llengua compartida, de coneixement general obligatori, que permeti de funcionar a totes les comunitats juntes"
L'autor de l'article, però, ha denunciat que "en moltes ocasions l'ús d'aquest argument és poc sincer i poc convençut", i ha sentenciat que la prova que ratifica aquesta afirmació és que "no és un argument utilitzat de manera igual per a totes les llengües, sinó que es fa servir selectivament": "Es fa servir respecte al català a Catalunya o a tot l'àmbit lingüístic. No es fa servir respecte al castellà. L'obligatorietat referida al català és pecaminosa. Referida al castellà és imperceptible".
Finalment, Villatoro ha conclòs que és precisament perquè en un territori "hi ha comunitats que funcionen internament amb llengües diverses" que "cal que hi hagi una llengua compartida, una llengua de coneixement general obligatori, que permeti de funcionar a totes aquestes comunitats juntes, que els permeti de compartir territori en convivència, que vertebri els territoris i eviti que esdevinguin confederacions de bombolles impermeables o confrontades".
"Ha d'haver-hi llengües del territori ─ha conclòs─, que actuïn de llengua franca de tothom, [...]. Els territoris tenen llengua. Més que mai. Però de fet, malgrat que aquesta sigui la frase, no és això que discutim. Discutim, en el nostre cas, quina ha de ser la llengua d'aquest territori. La compartida. I aquest és un debat que es juga en la política. És a dir, un debat de poder".
