El professor de la UPF, Jaume López, ha dit a un article que té "força lògica" que, davant del repte d'elaborar una constitució per a un estat del segle XXI, "es plantegi en uns termes molt diferents a com es van redactar les constitucions en el passat": "Aconseguir un procés obert i inclusiu és la millor garantia que els fonaments del nou estat són sòlids, gaudeixen de la màxima legitimitat i són radicalment democràtics".

"Una constitució democràtica, en sentit profund, ja no pot ser només una constitució que presenta sobre el paper mecanismes democràtics --ha defensat--, sinó, per començar, una constitució que s'ha elaborat tenint en compte les preferències ciutadanes, amb procediments transparents i de retiment de comptes. El resultat també depèn del procés. Només cal veure com es van escriure els articles més antidemocràtics de la Constitució espanyola".

Per això, l'autor de l'article La constitució d'un sol poble ha defensat que "cal dissenyar un procés que posi en valor i aprofiti tots els esforços ja realitzats" però que tingui la "convocatòria del govern i els recursos públics necessaris per arribar a tothom" i que alhora "reculli els anhels socials sobre com hauria de ser aquest nou estat i que quan els traspassi a un text constitucional garanteixi el protagonisme de la ciutadania, que, juntament amb parlamentaris i experts, sigui coresponsable de la redacció del text".

"Un procés d'elaboració constitucional, obert i inclusiu, probablement sigui la millor (la darrera?) oportunitat perquè parts importants de la societat catalana que no són independentistes s'engresquin contribuint en el disseny del país en el qual els agradaria viure. La constitució catalana no pot ser la constitució (només) dels independentistes. Ni dels experts. Ni dels polítics" ha conclòs.