El politòleg Jordi Muñoz ha dit a un article que els Països Catalans en aquest procés "ni hi són ni se'ls espera": "Ningú amb un mínim contacte amb la realitat se n'hauria de sorprendre: és el que tenim".

A l'article Els Països Catalans en el procés sobiranista català Muñoz hi ha dit que una vegada hem acceptat aquesta premissa amb naturalitat no s'ha d'abandonar "ni de bon tros" la carpeta Països Catalans: "És precisament ara que cal tenir-ne cura, preservar i reforçar tant com puguem els vincles entre els nostres països".

L'autor de l'article ha argumentat que, més que "conrear la ingènua idea" que el País Valencià o les Illes s'incorporaran a un procés que "no els interpel·la" cal mantenir la idea de Països Catalans per a "evitar que aquest procés allunye encara més uns territoris que, econòmicament i culturalment, es necessiten".
Cal fer fer difícil que, en un hipotètic pacte amb Espanya, les institucions catalanes paguin el preu d'oblidar-se dels Països Catalans"
"Som països petits, tenim una llengua i una cultura ─ha continuat─ tan vives com fràgils, i un sistema productiu molt malmès per una combinació dels errors propis i un maltractament secular que compartim. Concretament, la prioritat en aquest context hauria de ser fer difícil que, en un hipotètic pacte amb Espanya per un nou estatus polític -d'independència o del que siga-, les institucions catalanes decidesquen pagar el preu d'oblidar-se [...] de les relacions amb la resta dels Països Catalans".

Muñoz ha alertat que aquest final "seria un preu insignificant" per a alguns, però "tràgic" per a nosaltres: "Aquest és el risc real, tangible i que caldria conjurar: amb independència o sense, la llengua i cultura catalanes, i el nostre teixit productiu, tenen moltes més probabilitats de sobreviure i de progressar en un marc de proximitat i cooperació entre els nostres territoris que si seguim, temeràriament, donant-nos l'esquena. Recosim-nos, doncs".