un altre projecte nacional —fer d'un estat una nació— que nega la meva nació i legisla i administra perquè desaparegui".

I ho vol afirma perquè  "tot el que ens ha fet qui som durant segles tingui continuïtat, en lloc de dissoldre's en una unitat de destí en l'universal".

I això reivindica "no em limiti a voler avançar cap a una utopia d'esquerres universalista fa que el procés que jo abono sigui, en bona part, identitari, però en un sentit que hauríem d'aprendre a reivindicar, sense cap complex, confrontant-lo a altres significats del mateix adjectiu que projecten una ombra sinistra".

I ho explica detalladament "El meu identitari té clares unes quantes coses: 1) que no hi ha res en la meva identitat que la faci superior a qualsevol altra; 2) que defenso el que sóc i no pas el que hauria pogut o volgut ser; 3) que la identitat es construeix dia a dia obrint-la a tots els que s'hi vulguin integrar, i 4) que cada persona que s'hi suma, cada idea, cada estímul, en fan una cosa diferent —que no vol dir deslligada— del que era abans. No estic segur que es pugui ser menys identitari i continuar sent humà".

I conclou "La base social no l'hem d'ampliar descatalanitzant-nos sinó catalanitzant-la. Per aquest camí d'anar-la fent gran fent-nos menys catalans, com més serem menys sabrem per què coi volem la independència".