liderada per Artur Mas, ha canviat en la direcció contrària, a partir de tres realitats: el salt sobiranista, la necessitat de deixar anar llast de la corrupció i la indignació popular a causa de la crisi. Tot plegat ha fet que Mas i la seva gent anessin adoptant un discurs més social, més de defensa de l'estat del benestar, més a tocar de les necessitats de la gent".

Per a Aragay "la CDC actual ha virat cap al que encarnava la Unió Democràtica primigènia dels anys 30, però sense l'accent cristià, en política avui dia superat en una societat secularitzada" i afegeix al respecte que " Duran ha aconseguit carregar-se un partit quasi octogenari, però paradoxalment l'esperit dels seus fundadors podria tenir continuïtat en Convergència per bastir un centredreta independentista amb accent social".

El periodista  ens explica com a Unió "mai no es va donar cap culte a la personalitat" i afegeix "També en aquest sentit la futura CDC en pot treure una lliçó: els hiperlideratges poden ser letals".

Proposa a CDC el periodista, d'altra banda, als convergents que "a part de mirar enrere, CDC també pot mirar enfora, per exemple la CDU també democratacristiana d'Angela Merkel, un partit que els últims temps, per afrontar la crisi econòmica, també ha fet un gir ideològic: governa amb la socialdemocràcia, ha fet seu l'ideari verd amb una política de bandejament de l'energia nuclear (a partir de Fukushima) i ha encapçalat amb valentia l'acollida als refugiats enmig d'una Europa insolidària".

I conclou "En el passat català i en el present europeu, CDC té bons miralls per repensar-se".