En un article al diari Ara Salvador Cardús es mostra molt crític amb aquells que defensen que la solució és tornar al debat pel dret a decidir i afirma al respecte "Doncs bé: crec que aquest supòsit és erroni, que és parcial —per no dir partidista— i que no acabarà donant el resultat esperat".
Cardús afegeix, a més a més, que el més greu de tot plegat és que això obligaria a "fer un pas enrere a la majoria —aquell 48 per cent del 27-S—, que ja s'havia decidit per la independència, que havia fet un gran esforç per confiar-hi i que n'havia assumit els riscos. Tot per facilitar que es pesquin vots entre el 9 per cent que, davant del desafiament plebiscitari, es va acabar amagant sota les faldilles del dret a decidir però sense voler exercir-lo (un gest, per cert, que també podria temptar CDC en relació al que representava UDC)".
I ens diu en relació a aquesta possibilitat "I com es podrà mantenir la confiança i el compromís de la majoria que ja vol la independència si els qui lideren la convenció constituent ens diuen que, com a resultat del debat, encara es podria acabar abraçant una solució federal, com he llegit en una entrevista recent?".
Pel sociòleg "la culminació de la independència, a part dels factors externs que en poden condicionar la resolució final, es produirà a les urnes, com s'ha repetit fins a l'extenuació, i per tant s'ha de ser majoria. I és obvi que, com més gran sigui la majoria, amb més força arrencarà el nou país. Però, tal com ho veig, l'èxit depèn de dos factors."
El primer si " es dóna prou garanties al conjunt dels catalans que, en el moment definitiu, no prendrem mal" i el segon si som capaços de "vèncer les resistències emocionals de tots aquells que, fruit de campanyes exteriors i d'errors propis, encara veuen la independència com un daltabaix, una mena de gran trencadissa, de desconnexió, d'aïllament del país. I tinc la certesa que això es reparteix força uniformement a dreta i esquerra, entre castellanoparlants i catalanoparlants o entre els sectors socials més afavorits o més desafavorits".
I acaba Cardús "I al final hi haurà un referèndum en què ja no hi haurà subterfugis ni per dir que es vol la independència però pensant que es tracta d'una gesticulació èpica sense conseqüències, ni per dir no empesos per la por al caos, ni per amagar-se en covardes opcions dilatòries. Els drets són per exercir-los, no per tenir-los en un pot en formol".
