I afegeix al respecte "Això sí: la pràctica del com si —amb lideratges més valents i tenaços que il·luminats— només és efectiva si no perd de vista quina és la realitat que vol combatre i quin és el risc que li cal assumir".

I afirma Cardús" l'entusiasme popular -i una certa arrogància política- ens ha fet creure que el país ja havia "desconnectat" d'Espanya. I això, des del meu punt de vista, ha portat a sobredimensionar la força real del sobiranisme i a definir estratègies errònies condicionades per una estructura de partits i una lògica de confrontació que, per bé que apuntaven a la independència, s'han seguit movent en clau autonòmica".

Aquest sosté també que "en política deixar-se enderiar per la gana porta al desastre. I pensar que, en el combat per la independència, Espanya quedarà debilitada per la fragmentació del vot, és d'il·lusos famolencs. Ben al contrari: aquest serà el gran pretext per refer, com sigui, la majoria que els cal. Els pactes que ells necessiten per fer govern es poden concretar fins i tot abans que el que ja fa tres mesos que hauríem d'haver aconseguit per tenir el nostre". I va més enllà afirmant amb contundència "Espanya segueix actuant com un estat, i nosaltres com una ONG"

I acaba exigint "Una reacció radical, un cop de timó, que no torni a oblidar on som per poder reprendre elcom si a favor de l'emancipació nacional, i aconseguir-la".