En aquest article publicat al diari Ara, Salvador Cardús diu que es retreu als partits catalans sobiranistes que són residuals en l'àmbit espanyol, però creu que aquesta residualitat allà es contraposa a la independència aquí.
Explica que, en les darreres setmanes, des de l'unionisme "s'ha retret als partits catalans sobiranistes la seva irrellevància política en l'àmbit espanyol", atribuint "aquesta residualitat al fet que defensaven la independència de Catalunya, com qui denuncia un greu error estratègic".
Però creu que "la irrellevància d'ERC i Democràcia i Llibertat a les Corts espanyoles no té tant a veure amb el seu independentisme com amb el fet que els seus hipotètics suports a uns o altres no determinen cap majoria per fer govern" i que "és la fragmentació de l'espai polític espanyol la que no els permet actuar com a frontissa". I afegeix que per al debat espanyol resulta insignificant que exigeixin la celebració d'un referèndum per pactar un vot favorable o una abstenció, tot i que "seria tota una altra cosa si realment depengués d'aquests disset diputats que algú aconseguís o no tenir govern".
A això cal afegir-hi un canvi d'estratègia per part de l'unionisme, que des de la campanya electoral del 20-D ha abandonat la provocació, potser pensant "que la indiferència era la millor manera d'erosionar, descoratjar i vèncer l'independentisme. I, en un cert sentit, aquesta absència de bel·ligerància retòrica és la que ha creat la sensació que el procés, si no encallat, no avança al ritme esperat".
Admet que "el mal és haver parlat massa de "desconnexió" mentre, en el fons, l'independentisme creixia reactivament, hiperconnectat a les provocacions" i creu que la veritable prova de foc serà "créixer sense provocacions, mentre es convenç que unes futures bones relacions entre els dos estats lliures és el millor escenari per a una connexió satisfactòria entre nacions iguals".
Finalment, ens recorda les reflexions de l'expresident Pujol de finals de març del 2011, amb el títol Residuals o independents?, on confessava que, després d'haver combatut la independència de Catalunya durant molts anys, s'havia quedat sense arguments per rebatre-la. I, deia l'expresident, que o ens arriscàvem a la independència, o acabaríem sent un país residual. Cardús opina que "Pujol, però apuntava bé. L'elecció era entre la residualitat aquí o allà. Prou que sabia que la irrellevància nacional dels catalans sempre havia estat premiada" i que "amb tota la lògica del món, la independència ens farà políticament irrellevants a Espanya".
