En una dura crítica al PSC, Carod ha dit que "si no inspires prou confiança nacional, el segur és votar aquells que en fan leitmotiv, encara que [...] sigui un instrument de benefici electoral".
A un article publicat al diari Ara, l'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que el catalanisme "és el patriotisme dels catalans i les catalanes", i ha puntualitzat que "en cap lloc del món hi ha centralitat possible fora del patriotisme nacional, de la defensa dels interessos col·lectius, polítics, econòmics, culturals i socials del propi país". "De la mateixa manera -ha continuat l'autor de l'article La nació de l'esquerra-, tampoc ningú no pot aspirar, aquí, a la centralitat política i a la naturalitat en el paisatge, fora del catalanisme, allunyat d'aquest o hostil amb la seva causa. Fora del catalanisme no hi ha cap possibilitat de majoria social".
En aquest aspecte, Carod ha indicat que "lògicament, hi ha un catalanisme progressista i un de conservador, tots dos necessaris" i ha subratllat que Catalunya "no pertany a l'esquerra ni a la dreta, no és propietat de ningú, sinó de tots". "L'esquerra, però, -ha criticat Carod- sí que hauria de ser del país, hauria de pertànyer-hi". Carod-Rovira ha lamentat que "sovint" i des de "posicions progressistes" no se sap "valorar prou" la importància del sentiment nacional, de les emocions col·lectives, del "valor referencial de la llengua, la bandera, l'himne" i tot això "compta, i molt, a l'hora de votar": "Si no inspires prou confiança nacional, el segur és votar aquells que en fan leitmotiv, encara que després sigui, molts cops, un simple instrument de benefici electoral".
Finalment, l'exvicepresident ha sentenciat que, tot i que sovint es diu que "la dreta s'ha apropiat del país" i que "s'ha quedat els símbols i ha administrat els sentiments", es podria dir que "l'esquerra els hi ha regalats". "Només cal mirar, si no, els actes públics dels partits d'esquerres a Europa per veure com les diferents banderes nacionals hi escassegen, mentre que són exclusives o majoritàries en els mítings i manifestacions de les forces conservadores. [...] És com si l'esquerra es trobés incòmoda en aquest univers simbòlic, com si li fos estrany o no l'assumís del tot com a propi" ha sentenciat.
Carod ha lamentat que "durant més de dues dècades" l'esquerra a Catalunya ha criticat CiU "per catalanista, com si l'esquerra no en fos, regalant-li així, de franc, la nació i les icones col·lectives en comptes de combatre-la per les seves posicions conservadores, liberals o el que fos, i no per ser nacionals". "Si els altres són, doncs, catalanistes, les esquerres què són?" ha conclòs.
