Així pel periodista "Passa a molts llocs en època d'inquietuds, i quan l'alternativa no és segura o és inexperta. Només que la nostra dreta domèstica és molt dreta. Tant, que fa innecessària l'extrema dreta que en altres països europeus es veu com un perill, i està boja per limitar les llibertats, per robar i saquejar i per escatimar qualsevol satisfacció "territorial" i en canvi subratlla Cuyàs a Catalunya  " L'independentisme s'imposa, i la victòria se l'endú un partit, En Comú Podem, que té com a objectiu enderrocar Rajoy i el PP".

Pel que fa a Comú Podem ens diu "No li valdria més a aquest partit abraçar les tesis independentistes? El seu líder, Xavier Domènech, va manifestar en la nit electoral que ara se sent capaç de disputar la presidència de la Generalitat. Això és més enraonat, i d'aplicació al PSC: que es limitin al sistema polític de Catalunya i s'oblidin de voler regenerar un país refractari al canvi.

També pensa que "La nit de diumenge va certificar que políticament som una altra cosa, i, estèticament, també: algú ha observat que l'escena del balcó que Mariano Rajoy va oferir a la seva eufòrica militància un cop sabuts els resultats esplendorosos que li premiaven la corrupció monetària i moral i els atacs a Catalunya –"yo soy español, español, español"–, li recordava una imatge de Berlanga. No el Berlanga dels últims temps, el de la transició i del català negociant, sinó el de Bienvenido míster Marshall de l'autarquia. Tota estètica obeeix a una ètica, no cal insistir-hi".

I acaba "La divulgació de les converses del ministre i el cap de l'Oficina Antifrau, gràcies a les quals vam saber que ens havien "destrozado el sistema sanitario" ha anat tan bé al PP que la indiscreció sembla obra del ministre. Tenen quatre anys per acabar-nos-ho de destrossar tot a entera satisfacció dels seus votants, si és que abans no fem en conjunt un pensament"