En aquest article, signat per Toni Castellà, Titon Laïlla i Núria de Gispert, la formació Demòcrates de Catalunya defensa que cal "bastir el nou estat des de la col·laboració i la sobirania de cadascun dels partits".
Es defineixen com "la primera formació política postprocés [...]. Un partit que neix del nou país". I afegeixen: "Demòcrates neix de la interpel·lació, del diàleg i de l'escolta activa amb la societat civil. Demòcrates és el comú denominador i espai de confluència d'aquelles persones que comparteixen un conjunt de valors que tenen el seu origen en l'humanisme. Neix de la suma de persones procedents de l'associació Hereus UDC 1931, d'un conjunt de persones que provenen de l'associació Fem-ho i el Moviment Demòcrata Català, de persones que provenen de l'espai social cristià i social liberal i persones que creuen en una nova manera de fer política".
Expliquen que volen trencar amb les estructures dels partits polítics creades a la Transició: "Trenquem les costures endogàmiques dels partits tradicionals per donar vida a una formació democràtica que renuncia als militants i crea la figura de voluntaris, que renuncia als crèdits bancaris i genera recursos mitjançant campanyes de micromecenatge. Que renuncia a la política de carnet i afavoreix la meritocràcia i la participació de les persones amb talent".
I alhora es mostren compromesos amb el procés sobiranista: "Estem convençuts que la independència és també un compromís ètic com a únic futur possible per al país" i afirmen que treballen per "esdevenir un nou estat independent a Europa" i que "la gran victòria de l'independentisme és que ha deixat de ser identitari, no és nacionalista, és una altra cosa, és voler un estat".