En un article al Punt Avui titulat Democràcia Josep Huguet afirma que sembla que alguns dirigents sobiranistes "han caigut en la síndrome culer: fer el més difícil, durant molt de temps, amb joc bonic i al final, quan ho tenim a la punta dels dits, desfonar-se". I reclama Huguet que "allò que govern
i Parlament executen i que és boicotejat per l'Estat, hauria de comptar amb mobilitzacions i accions de desobediència pràctica creixents".
Així, per a Huguet "El que menys convé ara, com sempre, és que el moviment sobiranista perdi el temps discutint sobre formats de representació electoral que potser només interessen a aquells que legítimament volen passar a la política –per això ja hi ha els partits–, o a aquells que amb aquests debats acaben desestabilitzant un moviment clau en benefici d'alguna refundació" i afegeix al respecte "que en qualsevol cas, en aquest tram final on es concentraran els obstacles de debò és on calen mobilitzacions sectorials per ampliar la cooperació i la consciència sobiranista. És on calen mobilitzacions i desconnexió quotidiana en relació amb els aparells estatals. La maquinària judicial engegada és una bomba de rellotgeria per al poder estatal. Però s'ha de facilitar que el detonant no s'apagui".
Pel que fa al procés constituent assegura "cal un acord inicial compartit sobre les regles de joc. I l'únic acord realment transversal i possible és entorn de la democràcia. Hem d'estar d'acord que el més fonamental d'una república nova és el marc de presa de decisions, on la sobirania popular de la nova nació constituent estigui garantida, amb sistemes electorals justos, mecanismes de referèndums fàcils, estructures transparents de l'administració, participació dels usuaris públics en el seguiment dels serveis, garanties d'un sistema d'autèntica pluralitat de mitjans de comunicació, etc. Aquest punt és innegociable". I al respecte d'aquest ens diu també que "El procés constit"uent només funcionarà plàcidament si s'ha admès la premissa democràtica bàsica, i s'accepten democràticament els resultats que la correlació de forces socials doni, tant en el procés participatiu que ha de ser pulcrament representatiu, com en el referèndum posterior. Allà sabrem el sistema de defensa, el d'intervenció de l'economia i l'estatus de la llengua que tindrem."
I acaba "La República serà consensuada o no serà. Però el consens no és ni la imposició de la majoria sobre la minoria, ni el dictat d'aquesta sobre la primera. Segur que la composició social i ideològica de Catalunya donarà un resultat molt més democràtic i just per als ciutadans i bo per a la llengua i cultura catalanes que l'actual situació. Tinguem la festa de la democràcia en pau. I menys nervis"