I explica el per què " Crec que l'acord és resultat de la suma de dues febleses. D'una banda, la de la CUP, embardissada en un joc que l'ha portat a una gran crisi interna, salvada al marge dels magnificats processos assemblearis. De l'altra, la feblesa d'un Junts pel Sí mancat de les mínimes confiances internes necessàries". I va més enllà afirmant  "M'hauran de personar, a més, que no participi de la suposada màxima virtut que es diu que ha envoltat l'acord: la generositat. L'elogi de la generositat dels altres, quan a tu no t'ha costat ni cinc, és un gest molt a prop de la hipocresia. L'elogi de la generositat pròpia, quan es tracta de poder, o bé és arrogància moral o emmascara una derrota".

Cardús també  ens alerta que sobre l'acord "hi ha un cost impossible d'avaluar a curt termini, i és la pèrdua del lideratge d'Artur Mas. ¿Excloure Mas amplia la base social o produirà una certa sensació de desemparament en el sobiranisme moderat -tan ampli com discret-, que pot superar els de l'"odi a Mas", sorollosos però reduïts?.

Sobre la part positiva de l'acord ens diu "Primer, pel nou president" i perquè "a més, estalvia carregar unes noves eleccions sobre les espatlles d'un ciutadà políticament saturat..".

I conclou "El camí cap a la independència entra en una nova fase, amb unes noves coordenades, ara mateix desconegudes. Tant de bo sàpiga dotar-se de l'estratègia que li ha faltat, sense perdre la intel·ligència tàctica amb què s'havia mogut fins ara.