En un article al diari Ara l'historiador i periodista, Toni Soler, explica com en "cada campanya els mitjans de comunicació cauen un esglaó més en l'escala de la credibilitat". Així, per Soler "Els mitjans públics tenen una dependència institucional excessiva;
els privats també són públics, perquè viuen gràcies a llicències, repetidors, publicitat i subscripcions en massa. I no només per la gràcia del govern, sinó de les empreses de l'Íbex. D'aquí surten els relats esbiaixats i la platocràcia".
El periodista explica els riscos d'aquesta desinformació "Ara que sento dir que Inés Arrimadas és la gran triunfadora del 27-S, que el sobiranisme ha perdut i que el suflé (pobre suflé) torna a baixar, veig que les coses continuen igual al gran plató peninsular. ¿La desinformació és poder? Quan Ciutadans comenci a perdre votacions, una darrere l'altra, en el nou Parlament català, a Espanya hi haurà una sorpresa majúscula".
I no obstant a tot allò exposat ens fa una reflexió final "malgrat la influència dels diversos agents mediàtics, aquest país nostre sembla terreny adobat per a una certa emancipació del pensament polític ciutadà. Un simple fet -que la CUP hagi tret 10 diputats i Unió Democràtica cap- hauria de fer reflexionar més d'un magnat de la comunicació" ja que sosté Soler "Les regles han canviat. D'informació i intoxicació n'hi ha tanta com vulgueu, però ja no la dosifiquen uns quants i prou".
