I és que ens diu Soler que "Les velles sigles fan olor de Pujol, de retallades i de corrupció; resulten obsoletes en el canviant mapa polític, i és lògic que una època tan mediàtica consideri que la clau mestra de tota renovació ha de ser un canvi de nom".

Però per a ell "el patrimoni més important de CDC no és el nom, sinó un gruix de votants i un espai ideològic que ara mateix se sent orfe. És un nínxol de votants que no ha parat de minvar, en part perquè la crisi econòmica els ha escombrat cap a l'esquerra o cap a l'abstenció, en part perquè el sobiranisme els ha situat davant d'un dilema irresoluble, entre el rebuig a una Espanya cada cop menys catalana i la por atàvica al risc".

Ens alerta Soler, d'altra banda, que "per molt justificats que estiguin els greuges, i encara que la llista d'errors, nyaps i males pràctiques de CDC sigui llarga com un dia sense pa, la revifalla de l'espai de centre catalanista és una necessitat ineludible; ho és per al sobiranisme, esclar, però també per a la societat catalana. És molt millor que la reconquesta d'aquest espai la dugui a terme la part més nova, més valenta i més honesta de l'antiga CDC que no pas que es produeixi un cataclisme que, al cap i a la fi, només beneficiaria el PP i Ciutadans".

I conclou "Convergents i republicans estan destinats a competir per una part del seu electorat. La competència s'aguditzarà si el full de ruta fracassa. En el cas dels republicans, la independència marca la línia que separa l'èxit del fracàs. A CDC, històricament, aquesta línia vermella és la centralitat. Si el sobiranisme decau, Gordó, Santi Vila i altres alçaran la veu per demanar un viratge que permeti recuperar majories. Aleshores sabrem si la nova CDC es manté sotmesa al jou del passat, o no".
.