En un article a l'edició catalana d'El País, l'historiador Joan B.Culla i Clarà explica la transformació que ha patit el PSC convertint-se en mera Federació Catalana del PSOE i argumenta que de fet "es tracta d'una aposta estratègica de la direcció, en una refundació programàtica, en un canvi de perfil polític que Miquel Iceta i el seu equip abracen i defensen amb entusiame"
Barcelona ·
Així, destaca que dins d'aquest nou rumb el PSC ha pres un seguit de decisions com : la designació de Carme Chacón com a cap de cartell del PSC per a les properes generals o la renúncia de la formació al dret a decidir.
Per Culla un PSC que renuncia a parlar de "nació catalana" suposa "una ruptura conceptual, un gir copernicà que exclou retrospectivament de les seves arrels o de la seva història a un Rafael Campalans, un Ramon Fernández Jurado o a tantíssims altres militants i quadres".
Per l'historiador "La proposta d'Iceta recorda El dia de la marmota:tornar a esperar, com l'any 1982 i com l'any 2004, a que el canvi polític espanyol solucioni el pleit de Catalunya. A veure si a la tercera.."
