Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial (CJPJ) i d'Òmnium Cultural, denuncia en un article el frau que representa el Tribunal Constitucional en si mateix i concretament a l'hora de fer sentència sobre el nou l'Estatut. "El nostre Parlament, ja va ser una forta renúncia, perquè s'acceptava una vegada més un pacte amb l'altra part", diu el jurista, "aquest pacte Espanya l'està trencant, fent intervenir un Tribunal Constitucional sense presumpció d'imparcialitat, que funciona en blocs polítics, i nomenat íntegrament per una de les parts, l'espanyola". Sense sentimentalismes patriòtics i carregat d'arguments legals, Lòpez Tena desgrana el Cas Estatut.
"No volem suplantar des d'Òmnium Cultural la funció de les nostres institucions i dels nostres partits polítics, però cal des de la societat civil fer un crit d'atenció sobre el moment que estem vivint i l'impacte i el desànim que això té en la consciència ciutadana", diu com a vocal de l'entitat i continua punyent: "Tenim l'obligació moral de fer sentir la nostra veu i demanar als partits polítics catalans que responguin als compromisos que van contreure amb el poble".
"Tot fa preveure que les sentències del Tribunal Constitucional arranaran l'Estatut", parla ara la veu del jurista i s'explica: "un tribunal constitucional nomenat per les dues parts nacionals, com al Canadà; de manera pública i contrastada, com als Estats Units; i que tingués una cultura d'imparcialitat arrelada, com a Anglaterra, no seria un problema que revisés la constitucionalitat de l'Estatut. No és legítim, però, que prevalgui sobre la voluntat del poble català la decisió política d'un Tribunal Constitucional que actua com a tercera cambra, on només hi ha el PP i el PSOE"
Tot plegat, "redueix el referèndum del poble de Catalunya i la voluntat del seu Parlament a una closca de cartró pedra sense autogovern real, car decidim el que decidim no val res més que allò que vulguin els partits espanyols", conclou Lòpez tena.
I com a cirereta, ens deixa una dolça cita històrica: "El 1895 deia el diari 'la discusión' de l'Havana: Existen los derechos del individuo, pero la Colonia no tiene la libre disposición de sus intereses. Se publican periódicos. Se pronuncian discursos. Se forman asociaciones, pero los presupuestos no se hacen aquí. ¿De qué sirve la libertad de hablar sin el derecho de ejecutar? Tres anys després, Cuba era independent".
