Barcelona · L'arquitecte Oriol Bohigas ha defensat un canvi en les relacions entre Espanya i Catalunya a l'article publicat a El Periodico: "s difícil trobar sortides vàlides a aquesta situació tan destructiva. El front polític, de moment, sembla que no té aspecte de canviar. Ni l'animadversió espanyola tampoc.

Sembla, doncs, que només queda la possibilitat d'un clam popular exigint canvis radicals en l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya [...]. Un clam per materialitzar en propostes factibles alguns propòsits que ara encara semblen marcats per idealismes massa ingenus. Per exemple, el de l'exigència de més graus de sobirania".

Bohigas ha acotat la "situació destructiva" en un context on els polítics catalans "no estan per la feina i els ciutadans es refugien en l'abstenció, mancats de testimonis operatius i d'ideals prometedors, sense poder precisar amb entusiasme aquelles aspiracions col·lectives, malferits pel menyspreu i la ignorància dels espanyols".

"En aquestes circumstàncies -ha dit l'arquitecte- no hi ha diàleg possible perquè no hi ha ni destinatari ni remitent". L'autor de l'article ha volgut acotar també el terme independència al que es refereix: "Quan parlem d'independència no ens referim a la separació i l'aïllament, sinó a la llibertat per escollir i ordenar les interdependències amb el món més pròxim, amb tot Europa i, especialment, amb Espanya, posant a nivell polític unes evidents realitats socials i culturals. La independència de Catalunya -entesa amb aquestes limitacions- s'ha de presentar, doncs, com un pas cap a l'estabilitat i el progrés de la democràcia espanyola".

Aquesta "mena d'independència" hauria d'involucrar, segons Bohigas, tots els espanyols demòcrates i progressistes "perquè, més que una simple millora de les condicions de vida dels catalans, és la gran i definitiva substanciació d'una Espanya moderna. Que quedi clar: el problema no és Catalunya; el problema és l'Estat espanyol".

Tot i això, l'arquitecte ha dit que veu "difícil" establir l' "entusiasme popular que trenqui el conformisme" perquè la ciutadania està "molt malmesa pels enganys, les traïcions i els mal tractes i perquè els lideratges possibles estan massa condicionats a altres interessos més immediats". Finalment, Bohigas es pregunta: "¿Seran capaços [els agents econòmics, sindicals, socials i culturals] de descarar-se públicament i de crear les bases populars com a primer pas per donar una resposta ferma i directa, abans d'haver de recórrer a violències més definitives?"