Barcelona · El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, ha alertat del perill que alguns polítics presentin la mutilació estatutària "com una sentència tova o light" i ha dit que això "és totalment fals": "I els polítics que ho diuen ho saben, com a mínim els intel·ligents i informats. Estan enganyant la ciutadania".

El catedràtic de Ciència Política ha advertit que la retallada de l'Estatut per part del TC "és una sentència dura, que afecta parts substancials del reconeixement i de l'autogovern de Catalunya" i ha matisat que l'aspecte "clau" d'aquesta duresa no està "als 14 articles declarats inconstitucionals, sinó als 27 que són interpretats pel Tribunal". "Interpretació significa aquí -ha continuat Requejo- fonamentalment, homogeneïtzació i, per tant, una erosió de l'autogovern, en alguns casos molt profunda. A hores d'ara [...] coneixem [que] la sentència afecta, entre altres matèries, 8 articles sobre la llengua i els símbols nacionals (1 d'inconstitucionalitat i 7 d'interpretació); 9 de competències (3 i 6); 8 de finançament (2 i 6) i 11 d'institucions (8 i 3)".

Sobre aquesta tisorada competencial, l'autor de l'article "Sentència dura" ha indicat que "estem davant d'una laminació del reconeixement nacional i, sobretot de l'autogovern, en tota regla" i ha alertat que només en relació a la llengua "queden afectades, entre altres, disposicions sobre el seu ús preferent a les administracions i als mitjans de comunicació, al deure de conèixer el català, als drets lingüístics de consumidors i usuaris, i a la llengua vehicular de l'ensenyament". Requejo ha continuat amb l'anàlisi de la sentència del TC: "Pel que fa a les competències, la sentència anul·la la disposició estatutària que deia que les lleis de bases s'haurien de limitar a principis i regles mínimes (cal recordar que aquest tipus de lleis ha estat una via utilitzada pel poder central per envair competències de la Generalitat durant els darrers 30 anys, situació que ara es mantindrà). Els articles afectats per la "interpretació" inclouen la mateixa definició de competències exclusives, les competències executives, les consultes populars, cultura (inversions de l'Estat i projecció internacional), dret civil i immigració. Com es veu, no són qüestions de detall".

Finalment, Ferran Requejo ha dit que la part interpretativa de la sentència també afecta el finançament en tant en quant deixa sota interpretació "l'ordre de les rendes de les comunitats autònomes abans i després dels mecanismes d'anivellament, la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, les inversions de l'Estat a Catalunya en funció del PIB, i el rendiment d'impostos concrets (IVA, IRPF, hidrocarburs, tabac, etc.)". Requejo ha afirmat de manera rotunda que "aquesta sentència marca un abans i un després de l'evolució de l'Estat de les autonomies" perquè d'una banda "tanca la porta a un reconeixement de la realitat nacional i diferenciada" de Catalunya i, d'altra banda, "lamina, erosiona, la quantitat i la qualitat de l'autogovern de la Generalitat, convertint en il·lusòries les expectatives de la seva transformació en un model de federalisme plurinacional".

"Els partits i els ciutadans hem d'extreure conseqüències pràctiques d'aquesta sentència -ha conclòs l'autor de l'article- si volem que Catalunya segueixi essent la realitat històrica nacionalment diferenciada que encara és. Sembla que l'alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d'ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s'ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals".