A Jordi Muñoz, politòleg valencià, no li sorprèn gens el que està passant amb la negociació del nou sistema de finançament de Catalunya, ja que "no és més que una nova demostració dels límits de la via estatutària". Muñoz afirma, en un article a l'Avui, que "a casa nostra, els que van signar i defensar amb entusiasme aquest Estatut fan grans escarafalls i es queixen que Solbes no llig l'Estatut com caldria", però, segons ell, "no és cap novetat".
De fet, "quan ens demanaven el vot per a aquest text ens deien que eliminava ambigüitats, que era llarg i detallat, i que deixava les coses clares". A l'espera de la sentència del TC, "el govern espanyol en té prou amb el ribot que van passar a les Corts per fer una interpretació de l'Estatut de la Moncloa que deixa les coses allà on eren, euro amunt euro avall". Tot plegat, és "ben previsible". Per això, creu que "fer-se els sorpresos no és creïble" i que "el que cal és trobar solucions".
D'altra banda, considera que la doctrina del ministre d'Economia, Pedro Solbes, és ben clara: "hi ha 17 autonomies, i Catalunya n'és, simplement, una més. I el finançament es pactarà al Consell de Política Fiscal i Financera. I si no, prevaldrà el que diga el govern central, que és el govern de veritat. I això no ho canvia l'Estatut, perquè ja se'n van encarregar de deixar-lo net i polit. I si no us ho creieu, no passa res: porteu-nos al Tribunal Constitucional, que en sortireu ben escaldats. I és que jugar amb l'àrbitre comprat sempre dóna una certa tranquillitat". En definitiva, segons Muñoz, el que està passant amb el finançament no ha de sorprendre a ningú, ja que era més que previsible.
