Barcelona · El director de l'oficina del Govern de Quebec a Barcelona, Claude Fleury, ha puntualitzat en quina situació política i nacional es troba l'únic territori de llengua francesa majoritària a l'Amèrica del Nord a una entrevista a El Punt. Fleury ha afirmat que el Quebec viu un escenari de "pau constitucional" i de "respecte d'una nació per una altra", i per això "hi ha, actualment, un descens del desig de sobirania".

"S'explica per això següent -ha indicat l'entrevistat-: en el primer referèndum, el 1980, la independència va ser rebutjada per un 60% de la població [...]. Això va generar un procés que va fer que el Partit Quebequès demanés un acord acceptable al Canadà per als quebequesos [...]. Quan aquest acord va ser rebutjat per dues províncies canadenques, Manitoba i Terranova, va provocar un sentiment de rebuig de tot el Canadà contra el Quebec. En aquell moment el sentiment de sobirania era del 70%. Però hi havia un govern que no volia optar per la independència".

El segon referèndum del 1995 va obtenir "un resultat molt més ajustat: un 50,5% de no' i un 49,5% de sí'" ha recordat Claude Fleury, i ha indicat que això "va fer reflexionar molta gent preocupada pel que podia passar": "L'arribada al govern dels conservadors el 2006, amb Stephen Harper, va provocar un reconeixement important de la nació quebequesa. El govern conservador va ser el primer govern canadenc a reconèixer la nació quebequesa, i després va signar un acord que ha permès al Quebec tenir presència a la Unesco".

El director de l'oficina del Govern de Quebec a Barcelona, per tant, ha justificat que per ara no existeixi "un desig de la població quebequesa de tornar a fer un referèndum d'independència. [...] La gent va acceptar el veredicte del segon referèndum, i ara volem desenvolupar i mantenir al capdavant el camí del Quebec però acomodats dins el Canadà", tot i que ha subratllat que amb aquesta situació d'excepcionalitat els de Quebec "fem història" perquè "som l'únic govern federat que participa en la Unesco".

L'entrevistat també ha explicat com ha pogut subsistir una cultura francòfona en un ambient tan anglòfon: "La por de ser assimilat va provocar el 1977 l'adopció de la Carta de la Llengua Francesa, que era més que una cosa de política lingüística, era l'afirmació nacional de la voluntat de mantenir la llengua. Això va provocar la creació d'empreses amb voluntat empresarial francòfona i una maduresa dins el Canadà que va ser positiva". Fleury ha explicat la transformació cultural del Quebec i ha dit que el territori "va passar de tenir complexos davant el Canadà a una autoafirmació i maduresa" i que "ara la societat és oberta" perquè "la minoria anglòfona del Quebec ara aprèn francès, i hem demostrat que podem viure en francès i que la llengua és un vehicle d'integració per a tothom". "Hem passat de la reivindicació a l'afirmació -ha conclòs Fleury-. Un quebequès no es preocupa tant del Canadà, sinó del desenvolupament del Quebec. La identitat és una matèria complexa, i més per a un quebequès. [...] Podem crear a partir de no res. El que explica que una nació tan petita pugui crear és el sentiment d'identitat i el desig de sobreviure".