Barcelona · Amb les xiulades propinades al monarca a la darrera Copa del Rei i les rebudes pel mateix rei l'any 1989 al Campionat del Món d'Atletisme quan aquest va arribar 30 minuts tard a l'acte, Salvador Cardús afirma al seu article publicat al diari La Vanguardia que "poden repetir-se els intents de ridiculitzar o de criminalitzar" les mostres de desafecte

però l'autor assegura que els qui van per aquest camí "s'enganyen".  "Actualment, a Catalunya l'independentismoe surt de l'armari i es multiplica -ha continuat l'autor de l'article- però ja no només com a conseqüència de les divisions habituals pròpies de qualsevol grupúscule polític. Ara la multiplicació es deu a la seva ràpida adaptació a la complexitat del moment, a la necessitat d'incorporar nous matisos, en definitiva, a la seva maduració política".

El periodista i escriptor ha corroborat que l'independentisme que l'ERC del 2003 va aconseguir despertar "sembla que no es resigna ni a l'abstenció ni a tornar a entrar a l'armari" i ha dit que "l'actual porta d'entrada a l'independentisme és la reacció a la llarga frustració d'expectatives aportades pel posibilisme autonomista" així com també és resultat de les "provocacions dels que consideren que s'ha arribat massa lluny".

Cardús afirma de manera contundent que està "reapareixent l'independentisme històric" amb una "profunda convicció sobre els drets inalterables del país" i el periodista també creu que "creix l'independentisme fruit de la maduració política després de comprovar per enèsima vegada que amb la simple convivència no s'arriba enlloc".

Salvador Cardús corrobora aquestes afirmacions com una "realitat en moviment" que "es dirigeix cap al futur" i que "encara no ha quallat en una expressió institucional forta". Per aquest motiu, Cardús diu que "encara pot passar qualsevol cosa" tot i que els gestos actuals "aconsegueixen un efecte de proporciones notables". "Per descomptat -continua Cardús- s'intentarà menysprear la seva importància, es buscarà exasperar les reaccions contrarias i es recurrirà a la por pel que pugui passar. Però l'independentisme ja és prou madur com per saber que tan sols té a l'abast un únic camí possible: el d'una educada, tenaç i molt intel·ligent radicalitat democràtica".