Barcelona · El periodista Saül Gordillo s'ha lamentat de la política exterior catalana i de la projecció que Catalunya fa de sí mateixa a la resta del món en l'article del periodista al diari Avui. "Jordi Pujol -ha dit l'autor de l'article- va ser reconegut com a estadista. El seu carisma, bagatge intel·lectual i domini d'idiomes suplia una política d'exteriors precària.

[...] Pujol va plegar, i Catalunya va perdre l'estadista respectat mundialment. Llàstima que no deixés estructures fermes i inamovibles de projecció catalana a l'exterior. Perquè, si després de 23 anys els deures estiguessin fets, avui ningú no qüestionaria viatges ni ambaixades".

Segons Gordillo, els partits i els mitjans espanyols i catalans que mantenen l'ofensiva contra la política d'exteriors del govern de Catalunya "no tenen cap escrúpol" a l'hora de qúestionar la política exterior catalana. "Si el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira -ha continuat el periodista- hagués assistit als funerals de Vicenç Ferrer a l'Índia l'haurien atacat de la mateixa manera que han criticat l'austeritat de la delegació catalana. Haurien dit que era un dispendi excessiu [...].Ara, en canvi, no he sabut trobar en cap mitjà el cost del viatge del president del Congrés, José Bono, i la seva senyora, en avió Falcon de l'exèrcit".

Segons Saül Gordillo, aquesta és "la diferència entre la política d'exteriors espanyola i la catalana, entre l'acceptació de les despeses d'un Estat i la intransigència respecte a les d'una nació que ha de demanar perdó per cada viatge que fa". "Si els governants -ha continuat- catalans malgastessin diners públics, s'entendria l'obsessió mediàtica, però no és això el que surt als mitjans. La notícia sistemàtica del cost de viatges institucionals, lloguer d'ambaixades o equipament de vehicles oficials és d'una gran misèria, únicament explicable per la pretensió de dinamitar qualsevol intent de bastir una política d'exteriors desacomplexada".