Barcelona · Una anàlisi molt completa dels resultats electorals de les darreres eleccions catalanes del Catedràtic de la UPV, Ramón Zallo, ha indicat que "Catalunya ha votat sí al nacionalisme però no a la independència (el vot independentista total ha passat de 14,05% en el 2006 a 11,56% el 2010) malgrat les facilitats objectives que donaven la crisi estatutària, l'ascens sociològic de l'independentisme i els processos oberts de construcció nacional".

A un article publicat al diari Deia, Zallo ha assegurat que el problema d'aquesta aparent incongruència rau en el "factor subjectiu: ERC com a agent organitzat". En aquest sentit, el Catedràtic ha dit que tot i que l'independentisme social creix, "l'independentisme partidari no ho fa": "ERC, que era tota una brillant promesa a les mans de Carod-Rovira, amb un discurs modern i matisat, ha acabat per ser, a base d'embolics interns, una caricatura de si mateixa. Els republicans han deixat pel camí més de la meitat dels escons -11- i han perdut 200.000 vots: una part cap a CIU (que en guanya en total gairebé 300.000) i una altra cap a la SI de Joan Laporta (seus 102.197) i la RI.cat de Joan Carretero (40.000)". Per aquest motiu, Ramón Zallo ha conclòs que Catalunya "ha votat mantenir una relació tensa" amb Espanya, "més tensa que la de l'època de Pujol perquè Catalunya ja es creu que està en construcció nacional": "No li diu ni adéu ni hola, ni tan sols un què hi ha d'allò meu!, sinó que diu prenc el meu camí encara que no sàpiguen quin ni com".

Una altra de les interpretacions post-electorals de l'autor de l'article ha assenyalat que els catalans "també han optat per donar-li importància a la butxaca després del disgust estatutari" però, per contra, "les polítiques socials i solidàries des d'aquesta butxaca han passat a segon pla". En aquest aspecte, Zallo ha advertit que "la patacada del conjunt de les esquerres és significativa: totes passen del 50,3% al 34% del vot i, en canvi, l'escàs solidari vot de dretes passa (CIU, PP i d'altres) del 42,1%, al 53,2%, i els híbrids en aquests temes -Ciutadans i Laporta- passen de 3 a 6,68%". "Igualment -ha continuat l'autor de Gir català a un nacionalisme previsible... i cap a la dreta-, ha aparegut el discurs xenòfob del PP i ha reaparegut el PxC en un país amb 15,9% d'immigrants de mitjana (20% a Barcelona, 30% i fins i tot 50% en unes quantes ciutats)".

Per tot això, Zallo ha subratllat que "Catalunya és més de dretes avui que ahir però possiblement també ho és més que demà, donada la seva tradició cívica progressista", i ha advertit que "se suposava que en temps de crisi econòmica els treballadors més mal situats votarien opcions defensives per no carregar-ne fins i tot més amb les conseqüències de la mateixa". "Però la decepció amb el poc empastat tripartit d'esquerres (PSC, ERC i ICV), que ha tingut dues oportunitats, ha estat tal (amb el resultat de 23 escons menys) que tots han estat escombrats (en menor proporció l'ICV de Joan Herrera), i això malgrat que la gestió no ha estat tan ineficaç com s'ha criticat i que en Cultura, per exemple, ha estat molt bo" ha sentenciat.

Zallo, finalment, ha advertit que els "nous horitzons de CIU són tan poc imaginatius com els d'una senda neopujolista: concert econòmic, no més pressió fiscal, reprendre la interlocució a Madrid, el seny...", i ha conclòs que el "pensament conservador de les classes mitjanes avança: responsabilitat, reconduir, estabilitat i garantia de liderar un govern solvent en l'actual conjuntura". "Estem en fase pendular en relació amb la composició social de Catalunya i amb el seu mapa polític. Això augura que és un mapa provisional i que [...] abans o després tornarà el xoc de projectes entre dretes i esquerres. [...] En suma, el resultat final és que ascendeix la polarització amb fragmentació (set forces parlamentàries). En això Catalunya cada cop s'asembla més al País Basc" ha dit.