Barcelona ·
Això és el que afirma el sociòleg i escriptor, Salvador Cardús, en un article a l'Avui, en el que reflexiona sobre el recent pacte de govern a Euskadi signat entre el PSE-PSOE i el PP. Segons Cardús, l'"eufòria amb què a Espanya s'han pres la constitució del nou govern de Vitòria pel fet d'haver foragitat els nacionalistes bascos del poder és simptomàtica d'un fet que transcendeix la realitat d'Euskadi".
L'entusiasme és tan gran que "no els sembla cap problema que el nou govern de Patxi López només tingui una tercera part de la representació parlamentària, ni veuen cap inconvenient en el fet que hagi de governar amb un pacte subscrit amb el PP que no tan sols representa el pol ideològic oposat del PSE-PSOE, sinó que durant la campanya electoral el líder socialista es va comprometre de manera rotunda i explícita a rebutjar". En el fons, segons Cardús, "la naturalesa política del nou govern basc només s'entén en clau espanyola i espanyolista -ells en diuen constitucionalista, talment el PNB fos una banda de terroristes-, i aquesta mateixa lògica és la que ha permès que el Parlament estigui presidit per una diputada conservadora que ni tan sols parla la llengua pròpia d'Euskadi".
Cardús li augura poca estabilitat al govern de Patxi López: "Com que la lògica d'aquest nou govern que haurà de governar en minoria i sota l'espasa de Dàmocles del PP és de naturalesa espanyola, l'estabilitat governamental també estarà dictada des de fora del país. Quan s'acostin les eleccions generals, i cada vegada que PSOE i PP entrin en conflicte a Madrid, el govern basc tremolarà, amb independència de la mateixa realitat basca. Ara l'acord ha estat possible damunt d'un document que, el més suau que se'n pot dir, és que és trist. Possiblement no podien anar gaire més lluny sense que es fes explícit el caràcter contra natura de l'acord".
Tanmateix, segons Cardús, "l'acord per a aquest nou govern al País Basc cal interpretar-lo més enllà del gest que significa en contra del nacionalisme basc i, de fet, contra la supervivència d'una nació basca amb aspiracions sobiranistes". I és que l'entusiasme desbordat i absolutament acrític que el nou govern ha creat en les elits polítiques, mediàtiques i intel·lectuals espanyoles té a veure, sobretot, amb "el clima profundament antiautonomista que es viu a Espanya".
I és que "ja no es tracta només que el projecte de nació espanyola segueix essent profundament unitarista i uniformista i, per tant, que Espanya mai no hagi acceptat un model plurinacional que des d'aquí ens havien fet creure -o ens havíem volgut creure- que podia ser. No: ara ja ni tan sols accepten aquest model autonòmic del qual tant es van vantar internacionalment però que es van empassar només per aigualir les exigències històriques de bascos, gallecs i catalans". Ara "van més lluny del vell i conegut anticatalanisme ancestral dels espanyols, i que ja hi ha una majoria d'elits que creuen que no tan sols els nacionalismes basc i català fan nosa, sinó que fins i tot les autonomies, ni que siguin les pròpies, són un destorb per al bon funcionament de l'Estat".
Cardús finalitza l'article assegurant que "no voldria ser a la pell de l'actual Govern ni dels que puguin venir", perquè "tancada la via estatutària, rematada amb un finançament insuficient i un TC que reflectirà aquest estat d'ànim de l'opinió pública espanyola més influent, els governs de la Generalitat de Catalunya viuran temps adversos".
Entretant, "mentre la política resta atrapada en aquest atzucac, meditant si li cal o no prendre la gran decisió que el país necessita, la resta hem de seguir donant els passos en la direcció adequada, és a dir, la de la nostra internacionalització". En definitiva, "obertura màxima al món en el terreny empresarial, científic i cultural. I, per tant, mínimes energies per seguir sent allà on no ens volen, i anar-nos apropant allà on volem arribar".
