Barcelona ·
El sociòleg i escriptor Salvador Cardús s'ha preguntat al seu article a l'Avui perquè no s'accepta que la única sortida que depèn de Catalunya és la independència: "Si Espanya no té solució, si Espanya no és la solució, si Espanya no vol altra solució, per què no acceptem que l'única sortida
que depèn estrictament de nosaltres, la que no passa per demanar permís a ningú més, és la de la independència?".
Cardús ha desmuntat els arguments contraris al procés de la independència i ha afirmat que "de manera sorprenent" els arguments contra la independència "són del tipus la independència no pot ser i, a més, és impossible". "Vull dir que -ha continuat l'autor de l'article- els que hi argumenten en contra, són els que la fan impossible. No sóc tan estúpid per menystenir les dificultats del procés, esclar. Però si em posen davant l'alternativa d'una impossibilitat històricament contrastada -l'encaix a Espanya- i una impossibilitat per contrastar, em decanto per la segona via".
Salvador Cardús ha defensat que la independència no només és la via que depèn unicament dels catalans, sinó que també "és l'únic camí que faria que ens prenguessin seriosament a Espanya i al món". Però també ha volgut subratllar la idea de "procés" com un "camí llarg per tal de convèncer els temorosos amb arguments, models i garanties sòlides i rigoroses" i que no ha de tenir demagògies ni falses expectatives: "La independència no és Xauxa ni garanteix un bon govern [...] però és la possibilitat de dibuixar el propi futur i, sobretot, l'oportunitat d'aconseguir-lo".
Cardús ha conclòs la situació actual sobre l'Estatut de manera rotunda: "El fracàs del nou Estatut no tan sols no resol allò que pretenia, sinó que ens ha deixat sense horitzó polític. Ara ja tenim el govern discutint si el finançament ofert per Zapatero per al tercer any seria poc o molt assumible, i fins i tot algun polític nacionalista diu que trobaria acceptable una sentència del Constitucional, ni que l'interpretés, naturalment, a la baixa. Si rellegíssim les declaracions sobre allò que havia de garantir el nou Estatut, cauríem de cul a terra".
Aquesta manca d'horitzó ha estat definida per l'escriptor com "la novetat més dramàtica" i que, a més, està reconeguda per "veus de procedències diverses": "Ho acaba d'escriure Ferran Mascarell a l'AVUI: Sabem que l'Espanya plural és pura retòrica. Sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment diferents. I Jordi Pujol ho afirmava el 26 de juny a RAC 1 quan reconeixia que el no independentisme també ho té difícil (com l'independentisme), que el moment és molt complicat i que per ara Catalunya no pot esperar grans coses positives".
